Seguretat dels ciclistes. Carta publicada a la Vanguardia avui divendres 30 de maig

Aquest diari publicava un excel·lent article ("Bastons a les rodes", 27/VIII/2013) sobre la seguretat dels ciclistes que incloïa un gràfic de com, seguint la legislació, cal avançar els ciclistes a la carretera. 

Aquell mateix dia, pujant l'Ordal en bicicleta, un conductor gairebé va aturar el cotxe a la nostra alçada i ens va dir el nom del porc perquè el company Benet Vicente, un veterà que ja corria la Volta als anys cinquanta, circulava a la meva esquerra una mica endarrerit protegint-se del vent, que bufava fort. Al marge del mal rotllo d'aquell senyor, preocupa tant el desconeixement de la normativa com la manca de sentit comú d'alguns conductors que potser se senten amos exclusius de les carreteres. Són d'agrair reportatges com aquest, que de manera senzilla expliquen que davant d'un ciclista cal reduir la velocitat, posar l'intermitent, avançar amb línia contínua, mantenir una distància mínima d'1,5 metres amb el ciclista i recorden que fins a dos ciclistes poden circular en paral·lel. Si es tinguessin presents aquestes normes, s'evitarien la majoria dels accidents. 

Aquí us deixo l'enllaç de la carta Seguretat dels ciclistes

VALLIRANA, CONFLICTES EN CINC ACTES

L’alcaldia de Vallirana porta, per contracte democràtic, dos anys en la cartellera de l’escenari municipal. En el fil argumental de la seva actuació trobem les tres parts d’una comèdia: introducció, nus i desenllaç. 

L’estructura del guió és sempre la mateixa. Primer acte: Creació del conflicte. Segon acte: pressió popular i política, amb manifestacions, pancartes i signatures que posa en evidencia el despropòsit. Tercer acte: Creació d’una comissió de participació dels afectats. Quart acte: "cranquejar" i marxa enrere parcial. .

Així, en aquests dos primers anys de la temporada, per citar algun exemple, s’han eliminat places d’aparcament i després se n’han recuperat unes quantes, s’han aprovat ordenances rigoroses, per exemple la de les terrasses de bars, que després no s’apliquen, s’han senyalitzat noves ordenacions de trànsit que de moment queden congelades i, aquests últims dies, estem just entrant al tercer acte, acomiadant set treballadores de les llars d’infants de Vallirana, saltant-se barroerament el conveni aprovat.

Cinquè acte: el desenllaç, aquest no acaba mai perquè no es retorna a la situació d’inici, no es recuperen els aparcaments, no es deroga la ordenança, no es retiren definitivament les senyals, no s’anul·la el decret d’acomiadament... etc.

És justament aquest desenllaç obert, no exempt de por, el que els ajuda, ja els planyo, a mantenir en un estat emocional als col·lectius afectats, una mena de llibertat condicional mentre no gosin interrompre la seva plàcida, però alhora ben trista, temporada.

Algunes actuacions precipiten el desenllaç. Amb el lledoner del parc no vàrem ser-hi a temps, la nocturnitat no va permetre ni el segon acte i el desenllaç va ser fatal per l’arbre que, sense temps a un diagnòstic oficial, és a dir, amb el tècnic de medi ambient de baixa, ja no farà mai més ombra. El trobarem a faltar.

Queden dos anys de la mateixa programació. Esperem no es prorrogui la temporada. Vallirana necessita baixar aquest teló, anem de la comèdia a la tragèdia...

Foc a Vallirana (Carta Publicada a la Vanguardia)

Dilluns 29 de juliol, els helicòpters sobrevolen Vallirana, xuclen aigua de la piscina olímpica per remullar el bosc cremat a l'entorn de Vallirana Park i Selva Negra. Aquest matí hem acompanyat veïns, gent gran, que patien per com trobarien casa seva. Tot plegat ha quedat en un ensurt, el foc està estabilitzat, no s'ha cremat cap casa i sobretot ningú ha pres mal. La promptitud en l'actuació dels bombers amb gran suport aeri ha estat cabdal en el desenllaç d'aquest episodi.

Moltes famílies van comprar una parcel·la en una urbanització, no pas en un barri com tossudament repeteix l'alcaldessa, per l'entorn arbrat, i viuen pràcticament dins d'aquest bosc. En el cas de Vallirana, principalment un bosc de pi blanc molt piròfit i amb un sotabosc espès i força brut. L'home féu desaparèixer l'alzinar natural existent en el paisatge primitiu. 

Ja ho vàrem fer notar a l'incendi de Maçanet, més enllà dels preceptius 25 metres de franges de protecció: cal una reordenació de l'arbrat de les parcel·les amb espècies més agrícoles o de jardineria amb menys manteniment del sotabosc i sobretot menys perjudicades pel foc, les ventades i les nevades.

Carta Publicada avui a la Vanguardia

EL LLEDONER DEL PARC A CAN PISTRAUS. TORNA, TORNA SERRALLONGA .....

Aquest dimecres m’arriba la preocupació d’un ex-regidor que ha sentit dir que, amb les obres d’ampliació, l’Ajuntament vol tallar el lledoner que hi ha al Parc Central al davant del gimnàs municipal.

No pot ser. Busco el tècnic de medi ambient, està de baixa. L’endemà, 18 de Juliol, quan el trobo, no li han dit res. Per avançar exposo a l’alcaldia, via correu electrònic, la preocupació pel tema tot recordant que el projecte inicialment aprovat tenia com a premissa mantenir l’arbre. Per això l’obra reculava per deixar suficient superfície d’arrels. També es preveia reduir l’excés de capçada. Rebo confirmació de la sol·licitud que ha estat traslladada al departament de Medi Ambient, competència de l’únic regidor d’IC-Verds.

Avui divendres, molt d’hora, hem donen la noticia: el lledoner ja és a terra. Nocturnitat i traïdoria. No hi hem estat a temps. L’obra els sortirà més barata, segur, però el resultat no tindrà res a veure mai més amb el que havíem previst. Després voldran crear ombres artificials.

El pensament hem porta gairebé 30 anys enrere, quant l’alcaldia era del PSUC-PCC, i van autoritzar emportar-se la pedra dels penya-segats que presideixen el poble per fer jardins a Valldoreix. Per sort, ens en vam adonar a temps i es va aturar el desgavell que, no obstant, és encara visible sobre les penyes.

I és que no ens enganyem, un altre cop el nom no fa la cosa. Van passar del roig al verd des del marketing electoral, no pas des de la sensibilitat ambiental.

Torna, torna Serrallonga .......

SET TREBALLADORES MUNICIPALS A L’ATUR. MENTALITAT COMPTABLE, AMORTITZACIÓ DE PERSONES ?

El curs passat, en ple creixement de l’atur, l’alcaldia de Vallirana va apujar substancialment les tarifes de les llars d’infants municipals. Resultat: baixada de matricules i, en conseqüència, tancament del Qui-qui-ri-quic, una de les tres llars d’infants municipals

Pel curs vinent, ho anuncien a la web municipal a tot titular, “Les dues llars d’infants municipals continuaran obertes per el curs 2013-2014” i “es mantenen les tarifes”.

Presumeixen de fer una aposta per la qualitat, un cop més “dime de que ...”, mentre ens volen fer creure “que lamenten haver de fer una reorganització del personal i que valorades les opcions han amortitzat per causes objectives els llocs de treball excedents”.

Que no tornarem a primers de segle, que la construcció no despertarà en anys, això ja ho hem après, però tenim un problema afegit quan falta ambició per liderar, quan per falta de projecte, de port a on arribar, no es té el coratge per defensar, més enllà de rendibilitats mal enteses, la continuïtat de politiques en favor de les famílies, de l’educació etc.

Si a sobre el procediment d’amortització del que parlen s’ha fet de forma barroera, com si es tractés d’unes màquines que han quedat obsoletes, sense un mínim d'humanisme, sense tenir en compte que són persones que durant quatre, sis, vuit, deu i fins i tot més de vint anys, han educat i els hi hem confiat els nostres fills. Unes persones que any rere any, fins ara, en horari no lectiu, s’havien anat posant al dia en tot allò que podia beneficiar la seva feina. El problema es més complex.

Ells són el problema, amb una mentalitat comptable en grau excessiu, incapaç de conservar, potser perquè des de la seva manca de valors no tenen res a conservar i, a més a més, la seva més que demostrada nul·la capacitat pel consens i diàleg han creat en aquest cas un estat de menyspreu a tot el col·lectiu d'ensenyants i auxiliars de les llars d’infants municipals que ha hagut de patir amb les seves famílies el suspens i la incertesa d’una decisió comunicada un dia però no concretada, quan ells ja tenien el desenllaç decidit.

Una decisió que a partit d’una valoració si més no interessada i per tant qüestionable deixa a l’atur a set persones, tres mestres i quatre auxiliars.

Estem en temps, des de la nostra radicalitat, de ser conservadors de tot allò que ja havíem guanyat.

Madrid, despropòsit capital

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/23-lectorescriu/662193-madrid-desproposit-capital.html

El catedràtic de dret constitucional F. de Carreras, partidari del dret a saber, en contraposició al dret a decidir, qualifica de “visió provinciana” considerar el mètode del flux monetari, o sigui, la despesa localitzada al territori, per calcular les balances fiscals que es fa des de Catalunya. Sosté que és més realista el mètode del flux de beneficis, que considera, a més, el rendiment econòmic derivat de la despesa. Per desfer el “mite” posa l'exemple del TAV entre Madrid i Barcelona i justifica que la inversió estatal s'ha de calcular “en funció de l'aprofitament econòmic que la línia dóna en tot el seu recorregut”. Més enllà del mètode emprat, que en qualsevol dels casos surt deficitari per a Catalunya, l'exemple aportat obre un altre debat: per quins set sous tenim necessitat els catalans, i altres, de desplaçar-nos, sobretot a Madrid, com admet F. de Carreras?

Existeix un pecat original que ens porta fins al 1561 quan Felipe II va establir, sense cap criteri econòmic, les corts reials en un lloc aïllat enmig de la Meseta, però això sí, amb bona caça, en lloc de triar una opció més lògica i natural com Sevilla, en aquella època important centre econòmic i multicultural, des d'on es controlava el comerç i la navegació amb les Amèriques. I així des de fa gairebé cinc segles, invertint per minimitzar el sobrecost i la dependència d'una capital artificial. Entre tots els hem fet una gran metròpoli, on, per cert, es menja molt bé. Fins quan hem de continuar pagant aquest despropòsit? Fins quan haurem d'anar a Madrid a buscar la carretera del meu poble?

El Lledoner, un nou despropòsit

Davant la perplexitat dels veïns, que de moment han forçat la congelació de la mesura, l’actual alcaldia de Vallirana ha ordenat, en una primera fase, uns quants carrers de la urbanització El Lledoner com a direcció única i ha senyalitzat alternativament places d’aparcament a dreta i a esquerra, igual que farien a ciutat.

El seu pecat original comença quan, enduts pel marketing electoral i sense un criteri conscient, anomenen “barris” a la vintena d'urbanitzacions del municipi.

Els despropòsits, en aquest cas, arriben quan, més enllà de la propaganda, actuen fent-se seva la pròpia mentida i, amb la ànsia de poder i control de la ciutadania acaben muntant una gimcana on ells esdevenen monitors.

I és que el nom no sempre fa la cosa. Els veïns de El Lledoner eren conscients, en el seu dia, que triaven una parcel·la d’una urbanització per viure. De fet, la majoria vivien en barris de pobles i ciutats del Barcelonès i del Baix Llobregat, ni millors ni pitjors, però buscaven una cosa diferent.

Cal minimitzar els handicaps en equipaments i serveis que comporta viure en una urbanització en baixa densitat sense crear, però, falses expectatives que ni el sentit comú permet ni la ciutadania pretén.

La Joia de Viure Vallirana passa per reconèixer les nostres limitacions i que la dimensió humana, el nostre espai vital, va mes enllà del nostre entorn residencial.

El Pertús- Vallirana-Alcanar (Carta a el Punt Avui)

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/23-lectorescriu/657983-el-pertus-vallirana-alcanar.html

Si entreu a Google i demaneu la millor ruta, lliure de peatge, per anar del Pertús a Alcanar, l'itinerari, coincidint en bona part amb el traçat previst des de l'ANC per a la cadena humana de l'11-S, us portarà al carrer Major amb més trànsit de pas i pesat de l'Estat: la travessia urbana de l'N-340 a l'altura de Vallirana.

La coincidència de les rutes, no tan sols les suggerides des de la neutralitat de les noves tecnologies o des del sentit comú de l'assemblea sinó també amb les que d'antic seguien els traginers que s'aturaven als nombrosos hostals, posa un cop més en evidència l'històric despropòsit i la poca vergonya dels successius governs de l'Estat espanyol a l'hora d'anar buscant entrebancs per no enllestir d'una vegada per totes la indiscutible variant de Vallirana.

Al bell mig del traçat, Vallirana és tot un símbol de la tenacitat d'un poble, un poble que necessita una infraestructura que en els últims vint anys, tenint en compte només el dèficit fiscal atribuït als valliranencs (14.000 h x 2.200 € = 30,8 milions €/any x 20 anys = 616 milions € / 100 milions € de cost = 6,16), hem pagat almenys sis vegades!

Ja esta bé! Prou cues a l'N-340!

DOS ANYS DE QUÈ, A L'AJUNTAMENT?

L’únic regidor d’ERC a Vallirana anuncia una xerrada amb el titol “Dos anys de republicanisme a l’Ajuntament”, amb refrigeri al acabar.

Que el regidor d’ERC creu que mana més que ningú en el tripartit municipal és evident. Que mani tot el que voldria ... Però veient, per exemple, l’ultima edició de la revista municipal, sembla la “reina madre”, surt més retratat que la Sra. Alcaldessa.

Diu que va escollir regidoria. És el responsable de Comerç i Turisme. Sort que li vàrem fer la Rambla de la Sobirania, ara no la farien, i li permet fer “Vallirana poble de fires ...”. Cada dos per tres ens porta gent de fora que ens vol vendre alguna cosa. Mentrestant, els botiguers locals a veure-les venir i amb menys aparcament perque els valliranencs més allunyats del centre s’hi puguin acostar.

En qualsevol cas no sé què pensen els socis. Aclaparar ell sol el canvi, ho veig agosarat i, francament, vendre-ho tot com a republicanisme és ,si més no, excloent.

Però republicanisme és això que hem vist i patit a Vallirana, els darrers dos anys? Espero que no.

Des dels principis aristotèlics en que es confia en el ciutadà mig, treballador i honrat que fa possible la ciutat i la pràctica política, tinc entès que el republicanisme proposa la república com a model de govern en oposició a la monarquia i l’aristocràcia, fomentant els valors cívics i vetllant per la llibertat i el dret a la llei com a expressió sobirana del poble.

Clar que republicanisme no vol dir necessàriament democràcia. Tenim masses exemples de repúbliques autoritàries i dèspotes..., aquest pot ser el cas que ens okupa.

Dos anys perduts, dos anys per guanyar !!!

Foto d'hemeroteca: els Regidors presents el moment de la inauguració de la Rambla de la Sobirania.

26 ANYS DE LA VICTÒRIA DE CiU A VALLIRANA, FELICITEM-NOS

Era el 10 de Juny de 1987, es celebraven les terceres eleccions municipals de la democràcia i a Vallirana les dues anteriors convocatòries les havien guanyat els comunistes, les primeres com a PSUC, les segones com a PCC. Però a les terceres hi va haver un canvi i CONVERGÈNCIA i UNIÓ va guanyar per primera vegada l’alcaldia de Vallirana.

No va ser fàcil redreçar la situació, però desprès d’aquella primera legislatura en va venir una segona i una tercera, fins a una sisena, vint-i-quatre anys, fins a les eleccions del 2011 en que es va produir una nova majoria encapçalada per primera vegada pel PSC.

M’atreveixo a demanar-vos un exercici: tanquem els ulls, volem mentalment sobre el municipi, de La Llibra a l’Ordal, del Puig Bernat al Puig Vicens, d’Ardenya a la Vall d’Arús, el poble, les Casetes, del Corral a Sant Silvestre i pensem en la gent, les valliranenques i els valliranencs i l’acció del govern de CiU: equipaments escolars, culturals, esportius, el primer cap, el nou cap, redreçaments urbanístics, aigua, enllumenats,... ordenacions urbanes, rieres, parcs, rambla, aparcaments ....... i quan ho tinguem tot simulem que desapareix. El que quedaria, ben poca cosa, és el que hi havia avui fa 26 anys.

D’aquí a un parell d’anys tornarem a fer l’exercici i farem balanç, a veure si en aquesta ocasió el canvi ha valgut la pena.

En qualsevol cas felicitem-nos per l’oportunitat que vàrem aprofitar aleshores per millorar el nostre poble.

Va per tu, Jordi! Carta publicada a El Punt Avui

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/23-lectorescriu/650730-va-per-tu-jordi.html

“QUÈ JOSEP, COM VA L’AJUNTAMENT?”

Amb aquesta pregunta a peu de Carrer Major, un bon amic, em saludava aquest matí abans de baixar a Barcelona. Li he dit que fa tres o quatre anys la resposta hagués estat la següent: “Vallirana bé, jo no tant”. Era veritat, les expectatives i la percepció que es tenia del municipi era, malgrat la crisi, força bona. En canvi, jo anava de bòlit, massa de bòlit. L' economia, els túnels de la Variant, el conveni, les querelles ..... Però avui la meva resposta havia de ser: “Jo bé, Vallirana no tant”. “Se’t nota”, m’ha dit, i és veritat. Jo vaig més tranquil, en canvi, la impressió que hom treu quan parles amb el poble, com aquest cap de setmana amb la gent de les entitats, és que l’Ajuntament no va i Vallirana va malament.

Passats un parell d’anys, en Toni encara no se’n sap avenir, no perdona l’acció o omissió d’alguns prohoms locals en les passades eleccions municipals, se’l nota indignat i esperant unes explicacions que a hores d’ara ja no arribaran.

A més a més, noto que, des de la seva empatia, es posa al meu lloc i li sap greu. Te el dubte, tothom els te, de si els referits s’han adonat del seu “error”, de si seran generosos i s’avindran a desfer-lo

Per la part que em toca, l’animo, engrescat com estic avui per avui, a plantar cara i a tornar-hi per poc que la ciutadania vulgui.

Mentrestant, l’actual alcaldia esta mostrant la seva cara més arribista, el poder pel poder sense ni idees, ni criteris i poques ganes de treballar. Però també alerta!!! “Els trepes depredadors” estan a l’aguait i podria ser pitjor el remei que la malaltia.

CARTA PUBLICADA AVUI DIVENDRES 3 DE MAIG AL PUNT AVUI

QUI TRENCA LA CADENA?

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/23-lectorescriu/642102-qui-trenca-la-cadena.html

SANT JORDI, LECTURA EN CASTELLÀ ?

Ahir, Sant Jordi, vaig participar a Barcelona a la Marato de Lectura que enguany, en Commemoració del 75è aniversari del seu afusellament pel “generalisimo Franco”, es llegien textos del llibre Cartes de la Presó que Manuel Carrasco i Formiguera va escriure a la seva dona en la seva llarga estància a la presó de Burgos, abans del fatal desenllaç.

No hi vaig caure fins que hem van donar el text que havia de llegir, una carta, la numero 29. Començo a llegir: “ Burgos, 27 de Mayo de 1937. Mi nena queridísima: Satisfecho quedé al recibir ayer puntualmente tu carta, aunque deseaba que en ella pudieras comunicarme que habías tenido ya la visita del defensor (........). Junto a la tuya llegó ayer carta de Vilà fecha 20; aunque muy lacónica, es más sustanciosa que las anteriores. Adjunta a la carta va una extensa declaración , escrita toda de su puño y letra y firmada, para que pueda presentarla en mi proceso, explicando toda mi actuación tanto en relación a él como en referencia al salvamento de religiosos, religiosas y sacerdotes;(.........). Aunque espero que aún llegue correo no puedo retrasar más la entrega de ésta y tendrás que esperar a saber manyana las buenas nuevas que a última hora no dudo llegarán. Muchos besos a la pequeña. ¡Qué pronto ha aprendido a firmar! Y millones para ti de tu Manuel”.

En total la carta tenia unes noranta ratlles on l’autor, a més d’explicar el seu dia a dia, seguia des de la distancia amb les cartes que rebia també la dinàmica familiar i alhora, ple d’esperança, repassava i dirigia les accions i recursos de la seva defensa.

Deia que no hi havia caigut i és que les cartes, en versió original tal com les llegíem, eren en castellà. Elemental, no podien ser d’altre manera ja que abans de ser enviades havien de ser revisades per la censura dels comissaris del règim adscrits a la presó.

Han passat més de 75 anys, però encara hi som. El català, estandard de la nostra identitat, continua en molts àmbits, sobretot des de les pretensions del ministre Wert, trepitjada i menystinguda.

Anant i tornant de la feina Barcelona era una festa, feia goig. A la tarda, ja a Vallirana, varem celebrar la primera onomàstica del nostre net: Felicitats Jordi !!!

CONSUM. FIASCO DE CONVOCATÒRIA, UNA VERGONYA ...

Saló de Plens, divendres 19 d’abril a les 6 de tarda, convocatòria de l’alcaldessa i el regidor de Promoció Econòmica, Comerç i Turisme, Sr. Milà, per la inauguració de la nova Oficina Municipal d’Informació i Atenció als Consumidors (OMIC) de Vallirana.

Va presidir l’acte l’alcaldessa, el referit regidor i el diputat Josep Oliva, President de l’Àrea de Benestar Social, Salut Publica i Consum de la Diputació de Barcelona.

Co-presidint l’acte, a cada extrem de la taula presidencial, seixanta copes de les de cava i quatre safates de pastes seques. A baix, escoltant els discursos inaugurals, onze persones: els tres tècnics de la diputació que havien de fer una xerrada sobre “Drets i deures dels consumidors”, dues regidores de l’equip de govern, una regidora i un regidor del principal grup de l’oposició (Convergència i Unió), dues tècniques municipals, el cap de gabinet d'alcaldia, el company de l’alcaldessa i un veí de Can Batlle. Ah... també hi havia la persona responsable de gravar l’acte, una professional que sabrà a ben segur difondre la noticia a la TV Local i a la web.

Però des de la presència a l’acte només podem dir que davant del diputat hem passat vergonya per la nul·la capacitat de convocatòria. En un tema interessant com el consum, sinó ho fos, no caldria ampliar el servei estrenat fa uns anys amb un local. Per cert, un local que no es va ensenyar pel fiasco en les expectatives: 60 copes de cava i quatre safates de pastes seques esperant uns ciutadans que no van aparèixer, ni els incondicionals del tripartit local que munten parada i “xiringuitos” a les reiterades fires del regidor.

Molt bé el discurs del diputat, amb lleialtat institucional –ja era hora- i el resum de la breu xerrada que va fer una des les tècniques de la Diputació, ah! i les pastes també molt bones, ... algú es devia posar les botes tot afluixant-se el cinturó.

PROU CUES N-340 !!!

Amb aquest lema sobre una banda groga a la lluna posterior, centenars de vehicles, potser algun miler, van reivindicar durant tota una època les variants de Vallirana i Cervelló a la N-340.

Quan han passat més de 20 anys, les cues persisteixen. Ciutadans de pas cap el Penedès i comarques de Tarragona, però també moltes famílies valliranenques, les pateixen en els seus desplaçaments obligats, mentre les obres de la variant estan novament aturades, aviat farà dos anys, encara amb govern Zapatero.

En aquest escenari l’alcaldia va convocar una reunió informativa al Casino on, davant encara no un centenar i mig de ciutadans, va voler justificar la seva gestió i alhora aconseguir com en altres èpoques la complicitat de la gent.

Va parlar de l’addicional 3ª de l’Estatut, de gestions prop del Parlament, del Consell Comarcal..., de fer front comú amb d’altres problemàtiques similars, talls de carretera, propostes que des de la ciutadania assistent es van ampliar, deixant-li clar ,però, que en qualsevol cas el crit “Prou Cues N-340 !!!” era insubstituïble.

No va parlar ,però, de la seva inactivitat el juny, juliol i agost del 2011 quan deien que la variant no era tema prioritari i van deixar que el “gobierno amigo” s’emportés la maquinaria de perforació dels túnels.

El fracàs relatiu d’assistència -tampoc van esmerçar massa recursos en la convocatòria-, no ha d’enganyar a ningú. Vallirana necessita la variant. La ciutadania per anar i venir, el polígon per ser competitiu, el poble per tranquil·litat i seguretat, la gent gran, el comerç ....i l’alcaldessa que es deixi estar de romanços, s’ha de posar el barret de primera autoritat local i plantar-se davant qui te la competència en aquesta qüestió: el Ministerio de Fomento. Si busca complicitats que comenci pel seu partit, el PSC-PSOE, sobretot aquest últim.

Més acció de govern i menys marketing partidista.

Carta publicada avui dijous 11 d'abril a la Vanguardia

http://www.lavanguardia.com/participacion/cartas/20130411/54372245959/un-parenostre-pel-pais.html

DEBILITAT DE CRITERIS = AJUNTAMENT INCOHERENT = POBLE INDETERMINAT

Ha tornat a passar, va quedar un altre cop en evidència en el Ple de dijous 4 d’abril. Són capaços, una setmana abans, en la reunió informativa del Ple, d’anunciar un punt d’aprovació d’un reglament sobre prevenció d’incendis forestals a les urbanitzacions defensant un criteri, fins i tot amb certa coherència, però, durant la setmana, se n’adonen d’una qüestió diguem-ne legal i, en comptes de treballar el tema, sense prendre’s ni la molèstia de replantejar-se la qüestió, on tenien un SI, posen un NO i es queden tant amples! El resultat: un nyap d’acord que no hi ha per on agafar-lo.

Llavors es queixen perque els hi retreus, a la revista Viure Vallirana, la seva passivitat en el tema Variant, la "cantada" pel que fa als aparcaments al Carrer Major o la incapacitat d’actuar davant d’emergències.

La última ha estat tirar pilotes fora en la seva decisió que Vallirana sigui Zona Única d’inscripció Escolar que farà que tothom es podrà inscriure a l’escola que vulgui, sense que el factor de residencia compti. La seva manca de criteri pel que fa al model de municipi, pot acabar generant a mig termini uns despropòsits tals com que alumnes del centre urbá, per exemple, podrien anar a parar, contra la seva voluntat, a una escola d’una urbanització. Ara, només des de la demagògia, van trampejant la seva debilitat argumental. Patirem.

Per unanimitat es va aprovar la proposta de CiU de tornar a sol·licitar la incorporació de Vallirana a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. No obstant, és interessant veure la carta que amb el titol “Vallirana està aïllada” m’ha publicat avui 8 d’abril La Vanguardia i que te resposta, rèplica de l’alcaldessa on queda en evidencia reconeixent ella mateixa que rep suport d’aquest organisme, la nostra pertinença “de facto” a l’entitat metropolitana. Fins quant ho haurem d’amagar oficialment?

MENTIDERS COMPULSIUS

Ahir, quan ja s’han iniciat les inscripcions pel curs 2013-2014, l’alcaldia de Vallirana va convocar un Consell Escolar Municipal per informar que, a partir d'ara  Vallirana, serà Zona Única d’inscripció.

L’alcaldessa i la regidora van explicar les bondats del canvi proposat: garantia d'igualtat, d'oportunitats  llibertat dels pares per elegir... però, davant les protestes de diferents membres del consell, va començar a tirar pilotes fora i atribuir el canvi i el despropòsit organitzat a mitja inscripció al Departament d'Ensenyament de la Generalitat, provocant fins i tot que es considerés fer una queixa formal al Departament.

No hi poden fer més, les culpes pels altres i si s’ha de mentir, es menteix.

Un cop contrastada l’informació amb inspecció del Departament, que ha passat ?

A petició de l’alcaldia de Vallirana d'establir una Zona Única d'Inscripció al Municipi, el director territorial d'Ensenyament va fer una resolució acceptant la proposta i va demanar que el tema passés pel Consell Escolar Municipal, per això es van veure forçats a convocar-lo, sinó ni ens n'assabentem.

Per tant, tot plegat una mentida. Qui fa la proposta és l’alcaldia i Ensenyament l’accepta.

Aclarit això, mes enllà de l’oportunitat del moment, convé fer memòria del perquè en el seu dia es van concedir cinc zones d’inscripció, una per a cada escola:

• Es pretenia acostar en el possible l’escola al lloc de residencia. A partir de certa edat els alumnes guanyaven autonomia personal i podien anar sols i sense trobar-se amb problemes de transit.
• Fer les noves escoles fora del centre i amb preferència per l’alumnat de les urbanitzacions, rebaixava el caos circulatori al centre urbà.
• Això permetia concentrar el transport escolar, difícil de mantenir, en una sola escola.

Però be, ara la falta de criteri del govern municipal ens porta aquests despropòsits.  

TORNEM-HI, PROPAGANDA PARTIDISTA

Ho hem trobat a la wep municipal:

“500 dies de govern del canvi”. Per fer-vos una idea de la veritat, el més fàcil és substituir on posa (+): + mobilitat,+ per la variant, + serveis, + comerç, + eficiència,+ transparència ... etc, per (-): - mobilitat, - per la variant, - serveis, - comerç,- eficiència, - transparència, ... etc.

En la noticia sobre l’inici de negociacions del conveni col·lectiu dels treballadors municipals, no s'hi val que l’alcaldia, mentre s’omple la boca d’honestedat, objectivitat, imparcialitat, i d’altres qualificatius, amb l’excusa de la crisi carregui sense cap fonament contra un col·lectiu prou castigat per les conseqüències de la política d’austeritat i qüestioni la seva professionalitat i implicació en les necessitats de la gent.

Més enllà dels grups a l’oposició, des de sindicats i assemblea de personal s’hauria de demanar una rectificació i la retirada d’aquest redactat.

Per arrodonir la seva manera de fer, s’anuncia i es dona suport municipal a un acte que trenca el principi de subsidiarietat (el podria fer alguna de les moltes entitats esportives / culturals que hi ha al municipi) i serveix de propaganda directa de la secció local d’ERC, integrant del pacte de govern local. Al marge de la seva legalitat, moralment és molt reprovable.

“Dime de que presumes y ........”