El Pertús- Vallirana-Alcanar (Carta a el Punt Avui)

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/23-lectorescriu/657983-el-pertus-vallirana-alcanar.html

Si entreu a Google i demaneu la millor ruta, lliure de peatge, per anar del Pertús a Alcanar, l'itinerari, coincidint en bona part amb el traçat previst des de l'ANC per a la cadena humana de l'11-S, us portarà al carrer Major amb més trànsit de pas i pesat de l'Estat: la travessia urbana de l'N-340 a l'altura de Vallirana.

La coincidència de les rutes, no tan sols les suggerides des de la neutralitat de les noves tecnologies o des del sentit comú de l'assemblea sinó també amb les que d'antic seguien els traginers que s'aturaven als nombrosos hostals, posa un cop més en evidència l'històric despropòsit i la poca vergonya dels successius governs de l'Estat espanyol a l'hora d'anar buscant entrebancs per no enllestir d'una vegada per totes la indiscutible variant de Vallirana.

Al bell mig del traçat, Vallirana és tot un símbol de la tenacitat d'un poble, un poble que necessita una infraestructura que en els últims vint anys, tenint en compte només el dèficit fiscal atribuït als valliranencs (14.000 h x 2.200 € = 30,8 milions €/any x 20 anys = 616 milions € / 100 milions € de cost = 6,16), hem pagat almenys sis vegades!

Ja esta bé! Prou cues a l'N-340!

DOS ANYS DE QUÈ, A L'AJUNTAMENT?

L’únic regidor d’ERC a Vallirana anuncia una xerrada amb el titol “Dos anys de republicanisme a l’Ajuntament”, amb refrigeri al acabar.

Que el regidor d’ERC creu que mana més que ningú en el tripartit municipal és evident. Que mani tot el que voldria ... Però veient, per exemple, l’ultima edició de la revista municipal, sembla la “reina madre”, surt més retratat que la Sra. Alcaldessa.

Diu que va escollir regidoria. És el responsable de Comerç i Turisme. Sort que li vàrem fer la Rambla de la Sobirania, ara no la farien, i li permet fer “Vallirana poble de fires ...”. Cada dos per tres ens porta gent de fora que ens vol vendre alguna cosa. Mentrestant, els botiguers locals a veure-les venir i amb menys aparcament perque els valliranencs més allunyats del centre s’hi puguin acostar.

En qualsevol cas no sé què pensen els socis. Aclaparar ell sol el canvi, ho veig agosarat i, francament, vendre-ho tot com a republicanisme és ,si més no, excloent.

Però republicanisme és això que hem vist i patit a Vallirana, els darrers dos anys? Espero que no.

Des dels principis aristotèlics en que es confia en el ciutadà mig, treballador i honrat que fa possible la ciutat i la pràctica política, tinc entès que el republicanisme proposa la república com a model de govern en oposició a la monarquia i l’aristocràcia, fomentant els valors cívics i vetllant per la llibertat i el dret a la llei com a expressió sobirana del poble.

Clar que republicanisme no vol dir necessàriament democràcia. Tenim masses exemples de repúbliques autoritàries i dèspotes..., aquest pot ser el cas que ens okupa.

Dos anys perduts, dos anys per guanyar !!!

Foto d'hemeroteca: els Regidors presents el moment de la inauguració de la Rambla de la Sobirania.

26 ANYS DE LA VICTÒRIA DE CiU A VALLIRANA, FELICITEM-NOS

Era el 10 de Juny de 1987, es celebraven les terceres eleccions municipals de la democràcia i a Vallirana les dues anteriors convocatòries les havien guanyat els comunistes, les primeres com a PSUC, les segones com a PCC. Però a les terceres hi va haver un canvi i CONVERGÈNCIA i UNIÓ va guanyar per primera vegada l’alcaldia de Vallirana.

No va ser fàcil redreçar la situació, però desprès d’aquella primera legislatura en va venir una segona i una tercera, fins a una sisena, vint-i-quatre anys, fins a les eleccions del 2011 en que es va produir una nova majoria encapçalada per primera vegada pel PSC.

M’atreveixo a demanar-vos un exercici: tanquem els ulls, volem mentalment sobre el municipi, de La Llibra a l’Ordal, del Puig Bernat al Puig Vicens, d’Ardenya a la Vall d’Arús, el poble, les Casetes, del Corral a Sant Silvestre i pensem en la gent, les valliranenques i els valliranencs i l’acció del govern de CiU: equipaments escolars, culturals, esportius, el primer cap, el nou cap, redreçaments urbanístics, aigua, enllumenats,... ordenacions urbanes, rieres, parcs, rambla, aparcaments ....... i quan ho tinguem tot simulem que desapareix. El que quedaria, ben poca cosa, és el que hi havia avui fa 26 anys.

D’aquí a un parell d’anys tornarem a fer l’exercici i farem balanç, a veure si en aquesta ocasió el canvi ha valgut la pena.

En qualsevol cas felicitem-nos per l’oportunitat que vàrem aprofitar aleshores per millorar el nostre poble.

Va per tu, Jordi! Carta publicada a El Punt Avui

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/23-lectorescriu/650730-va-per-tu-jordi.html