dimecres, 15 de maig del 2013

“QUÈ JOSEP, COM VA L’AJUNTAMENT?”

Amb aquesta pregunta a peu de Carrer Major, un bon amic, em saludava aquest matí abans de baixar a Barcelona. Li he dit que fa tres o quatre anys la resposta hagués estat la següent: “Vallirana bé, jo no tant”. Era veritat, les expectatives i la percepció que es tenia del municipi era, malgrat la crisi, força bona. En canvi, jo anava de bòlit, massa de bòlit. L' economia, els túnels de la Variant, el conveni, les querelles ..... Però avui la meva resposta havia de ser: “Jo bé, Vallirana no tant”. “Se’t nota”, m’ha dit, i és veritat. Jo vaig més tranquil, en canvi, la impressió que hom treu quan parles amb el poble, com aquest cap de setmana amb la gent de les entitats, és que l’Ajuntament no va i Vallirana va malament.

Passats un parell d’anys, en Toni encara no se’n sap avenir, no perdona l’acció o omissió d’alguns prohoms locals en les passades eleccions municipals, se’l nota indignat i esperant unes explicacions que a hores d’ara ja no arribaran.

A més a més, noto que, des de la seva empatia, es posa al meu lloc i li sap greu. Te el dubte, tothom els te, de si els referits s’han adonat del seu “error”, de si seran generosos i s’avindran a desfer-lo

Per la part que em toca, l’animo, engrescat com estic avui per avui, a plantar cara i a tornar-hi per poc que la ciutadania vulgui.

Mentrestant, l’actual alcaldia esta mostrant la seva cara més arribista, el poder pel poder sense ni idees, ni criteris i poques ganes de treballar. Però també alerta!!! “Els trepes depredadors” estan a l’aguait i podria ser pitjor el remei que la malaltia.