“Catalunya... senyor!” CARTA PUBLICADA A EL PUNT AVUI

Quan encara estem emocionats pel que vam viure diumenge, el 9-N, la corre ve y dile de Madrid a Catalunya anuncia en primícia que, atenent al senyor Rajoy, la fiscalia de l'Estat presentarà una querella contra el govern català i, en concret, contra el president, la vicepresidenta, el conseller d'Interior i la consellera d'Ensenyament. No ho poden pair, que tot un poble, festivament, hagi estat una vegada més capaç de fer-ho tan bé i en unes condicions de gran pressió; els provoca un estat de xoc que no els permet visualitzar amb coherència el procés en què està immers el poble de Catalunya. Per això quan, des de la plaça de Sant Jaume, es torna a proposar per carta al president espanyol un referèndum acordat, la resposta, un cop més, és enviar-nos els tribunals i activar la fiscalia contra el missatger.

Voler ignorar que el protagonista principal d'aquest procés és un protagonista col·lectiu, el poble de Catalunya, els porta a viure en l'error permanent.

El desafiament del 9-N ha estat possible per la complicitat de tothom: govern, entitats, voluntaris, corresponsals locals d'aquest diari... i votants, milions de votants, tots, els del sí i sí, els del sí i no, els del no i els altres. Senyor Rajoy, tots som Mas, Ortega, Espadaler i Rigau.

“Catalunya... senyor!”

Vallirana (Baix Llobregat)

Podeu seguir la carta al següent enllaç "Catalunya...senyor!"

VALLIRANA, 9N. Sort de l'INSTITUT!!!

Quan vàrem aconseguir, fa més de vint anys, portar l'Institut a Vallirana –havia d’anar en un lloc indeterminat entre el polígon de Can Mascaró (Cervelló) i La Palma- poc ens pensàvem que, a més d’incrementar el nivell de formació i per tant de benestar del nostre jovent, serviria un dia, ara, aquest diumenge 9 de Novembre, com a local de votació per decidir el nostre futur.

I és que ara, amb un Ajuntament de sensibilitat nacional contradictòria, amb una Casa de la Vila que quan qui guarda la clau, recordem-ho, és Esquerra, ha recuperat, desprès de més de vint-i-cinc anys, la bandera espanyola tant a la façana com a la sala de Plens, de dinàmiques locals per afavorir les nostres llibertats nacionals, més aviat poques.

Per això és una sort que no haguem de dependre de la venia de l’Alcaldessa per poder votar a Vallirana .

Aprofitem-ho i diumenge, xino xano cap a l'Institut Vall d’Arús, el nostre. Sí i Sí.

D'Unió i pel sí-sí

Baixant per Muntaner, camí de la feina, mentre rumio aquesta carta, m'atrapa la vicepresidenta Ortega que acompanya la nena a escola. La felicito per la intervenció d'ahir al Parlament, i per la seva responsabilitat en el desplegament del 9-N. Coincidim en la necessitat d'expressar el nostre posicionament militant. El tenim molt clar.

Mireu, per a molts, quan
en les primeres eleccions, el 1977, vàrem decidir militar i triar opció, i ho vàrem fer per Unió, hi havia una qüestió prèvia, no pas menor: que no fos un partit sucursalista. Una característica, sortosament, no pas exclusiva d'UDC.

Per tant, sense oblidar els principis fundacionals, i més enllà de la nostra particularitat com a nació, en la tria del nostre compromís va tenir especial importància unes singularitats que no vàrem saber valorar en altres programes. La visió humanista, el personalisme comunitari, el principi de subsidiarietat, el respecte a la dignitat i llibertat de les persones, i una base econòmica que garantís una justícia social, que ens conduís cap a la superació de les diferències de classe, entre d'altres, van ser raons principals en la nostra elecció.

Ara, en el camí d'avançar cap a aquests ideals, es fa imprescindible normalitzar la nostra personalitat col·lectiva i superar l'actual estatus. Ben segur que amb una solució confederal sobre la base d'independència política, interdependència econòmica i solidaritat fraternal, ja ens en sortiríem, però a l'Estat espanyol, ni els que hi ha, ni els que hi ha hagut, ni els que s'espera, estan per la feina.

Per això des d'Unió, des de la militància activa, des de la recerca permanent i l'exigència diària, és important que el poble participi el 9-N, i deixi clara no tan sols la voluntat d'esdevenir estat, sinó també que només des de la independència d'aquest estat avançarem en la democràcia política, cultural, econòmica i social que propugnem. Ara és l'hora. Sí i sí.

Josep Alemany i Rigol

Vallirana (Baix Llobregat)