D'Unió i pel sí-sí

Baixant per Muntaner, camí de la feina, mentre rumio aquesta carta, m'atrapa la vicepresidenta Ortega que acompanya la nena a escola. La felicito per la intervenció d'ahir al Parlament, i per la seva responsabilitat en el desplegament del 9-N. Coincidim en la necessitat d'expressar el nostre posicionament militant. El tenim molt clar.

Mireu, per a molts, quan
en les primeres eleccions, el 1977, vàrem decidir militar i triar opció, i ho vàrem fer per Unió, hi havia una qüestió prèvia, no pas menor: que no fos un partit sucursalista. Una característica, sortosament, no pas exclusiva d'UDC.

Per tant, sense oblidar els principis fundacionals, i més enllà de la nostra particularitat com a nació, en la tria del nostre compromís va tenir especial importància unes singularitats que no vàrem saber valorar en altres programes. La visió humanista, el personalisme comunitari, el principi de subsidiarietat, el respecte a la dignitat i llibertat de les persones, i una base econòmica que garantís una justícia social, que ens conduís cap a la superació de les diferències de classe, entre d'altres, van ser raons principals en la nostra elecció.

Ara, en el camí d'avançar cap a aquests ideals, es fa imprescindible normalitzar la nostra personalitat col·lectiva i superar l'actual estatus. Ben segur que amb una solució confederal sobre la base d'independència política, interdependència econòmica i solidaritat fraternal, ja ens en sortiríem, però a l'Estat espanyol, ni els que hi ha, ni els que hi ha hagut, ni els que s'espera, estan per la feina.

Per això des d'Unió, des de la militància activa, des de la recerca permanent i l'exigència diària, és important que el poble participi el 9-N, i deixi clara no tan sols la voluntat d'esdevenir estat, sinó també que només des de la independència d'aquest estat avançarem en la democràcia política, cultural, econòmica i social que propugnem. Ara és l'hora. Sí i sí.

Josep Alemany i Rigol

Vallirana (Baix Llobregat)