SRA. ALCALDESSA, A QUI VOL ENREDAR? (Revista Viure Vallirana octubre 2014)

En la memòria dels Comptes del 2013, passats pel ple de setembre del 2014, l’alcaldessa diu “En només dos anys i mig de gestió s’ha donat la volta i s’ha superat la situació de fallida de l’Ajuntament...” i comenta “que es podrà afrontar una ‘rebaixa’ dels tributs municipals...”. Els sona? Al millor estil del PP d’Extremadura, València i del propi Montoro. 

Al “Viure Vallirana” de juny 2014, sense els comptes aprovats, presumia dels bons resultats de la Liquidació 2013, amb un superàvit, deia, d’1.761.387 €.

A qui vol enganyar? Si s’hagués trobat un Ajuntament en fallida, a dia d’avui estaria en superàvit? De miracles només en fa nostre Senyor i, per delegació, Sant Sebastià. 

Miri, ni tanto ni tan calvo. Es van trobar un Ajuntament al dia. Llevat de factures disconformes, els proveïdors cobraven a 60 dies. Això va quedar provat quan en el llistat de factures pendents de pagament a 31 de desembre de 2011, que l’interventor va enviar a l’Estat, totes les factures eren d’octubre, novembre i desembre de 2011; és a dir, corresponents al seu mandat. I el deute a crèdit era el legalment assumible. 

També amaga informació. No va dir, i ho sabia, perquè ho havia aprovat en els plens de gener i juny 2014, que a 31 de desembre de 2013 s’havien quedat “al calaix” factures pendents de comptabilitzar per valor d’1.558.795,90 €. 

Tampoc va dir que el Balanç Comptable 2013 havia estat negatiu en -818.217,09 €. La crisi no ho posa fàcil, però això no és excusa per atribuir les pròpies limitacions a les actuacions dels altres.

Si a tot això, hi sumem els múltiples errors detectats pel nostre grup en uns comptes presentats fora de termini, tot plegat ens dibuixa un escenari caòtic que no ens permet estar tranquils. Sense variant, sense aparcaments, sense papereres, sense nínxols... Què més pot passar? Per sort, els ciutadans tindran aviat una nova oportunitat d’acabar aquest embolic. 

Josep Alemany

Cap de llista CiU Vallirana

9-N. Mas, tenaç CARTA PUBLICADA A EL PUNT AVUI

Per acomplir objectius, t'has d'arremangar. En el procés cap a la consecució de les nostres llibertats nacionals, el president Mas, sorprenent a molts, però seguint l'estel que la ciutadania enlaira, va iniciar una via de difícil retorn, amb molts entrebancs, com va advertir des del primer moment. “No serà un camí fàcil. Ningú ens regalarà res, se les empescaran totes”, i així ha estat, ja ho sabíem. D'altra banda, les coses no sempre surten a la primera, ni a la segona. Cal respondre amb serenor als afronts, i amb il·lusió, sense defallir, i amb habilitat per superar els obstacles.

Ara, quan la impossibilitat de continuar, si més no per qüestions logístiques, aturava el procés, i obligava a buscar una alternativa, l'enginy del president per driblar l'adversari real, amb una fórmula que permeti votar el 9-N crea recel entre els que fins ara semblava que compartien aquest primer objectiu. L'escenari de consens s'ha esquerdat.

Tot plegat, força contradictori. Però estem de sort, el president Mas ha demostrat que té la tenacitat que li permet no tan sols aguantar els cops, sinó que és capaç d'absorbir l'energia que provoquen i transformar-la en positiu, amb elasticitat per evitar el trencament. I ara estem en aquest escenari, que estic convençut que sabrà gestionar. Un esforç que hem de fer entre tots, tots en serem els beneficiaris. De moment aquest diumenge, dia 19, tots a la plaça de Catalunya, que s'adonin que ara és l'hora. L'hora de ser-hi tots. Sí i Sí.

Podeu seguir la carta al següent enllaç 9-N. Mas, tenaç

Josep Alemany i Rigol

Vallirana

PARC CENTRAL. TAMBÉ DEIXARAN QUE S’ENFONSI COM EL PONT DE SELVA NEGRA?

Matinada de diumenge, festa del Pilar, la pluja m’ha despertat i m’ha vingut al cap el forat que dimarts, quan veníem de la llar d’infants, vaig veure al Parc Central, a tocar dels jocs infantils del davant el casal d’avis. Unes tanques municipals el senyalitzaven. Els ruixats de fa dues setmanes, amb els seus rierols, van acabar de perjudicar la superfície de sauló del parc.

Em llevo, són poc més de les cinc i ja no plou, però agafo aquell paraigües amb punta metàl·lica, per si de cas, i baixo cap el parc. El que em temia.  Aquell forat de prou feines dos pams quadrats que s’havia produït a escassos sis metres d’una reixa interceptora,  ha engolit ves a saber quants  metros cúbics d’aigua, i s’ha fet  gran, més d’un metre de diàmetre i d’una fondària difícil de calcular. A més a més, l’esvoranc  és a tocar de la volta soterrada del cobriment de la riera, perquè aquí hi havia una riera, no ho oblidéssim.

Abans de tornar a casa m’arribo a la comissaria de policia local i els informo de la situació perquè ho facin arribar a l’Ajuntament. També els dic que, per  evitar danys personals, haurien de senyalitzar la vorera del Carrer Major/Sant Antoni i és que baixant he observat que, on van fer l’últim arreglo, algú ja s´hi ha enfonsat.

Al cos de guàrdia, coincidint amb el canvi de torn, hem recordat plegats com va caure el Pont de Selva Negra. L’aigua sempre troba el seu camí, “primero apareció un charco, después se hizo un agujerito que se hizo mayorcito” i, efectivament, es van posar unes tanques i unes cintes perquè ni cotxes, ni vianants hi transitessin. Però i l’aigua? Qui va aturar l’aigua? Ningú, i el forat la va anar engolint, es va anar fent més gran, fins que va entrar en col·lapse . L’escullera de pedra va quedar sense recolzament,  es va ensorrar i les bigues de formigó van caure sobre el llit de la riera.

D’això ja fa tres anys I els veïns de Selva Negra,  Vallirana Parc i Carrer Argentina, n’han estat principalment perjudicats. Ara, a corre cuita, faran un nou pont, tres vegades més car, perquè si un altre vegada el forat es fa “mayorcito”, trigui mes a endur-se’l .

El forat del Parc Central també hi va aparèixer primer “un charco”, la setmana pasada “un agujerito” que s’ha fet “mayorcito”. Deixaran molt temps que l’aigua de les pluges vagi a parar al forat?  Seran capaços aquesta vegada de sanejar tot el volum de terra que s’ha vist perjudicat per la filtració d’aIgua? O simplement taparan el forat superficialment i deixaran que el vici ocult afecti les capes de protecció i, com una úlcera,  acabi rovellant la xapa metàlica del cobriment de la riera i més d’hora que tard aparegui un problema major?

Un cop desvetllat torno al Parc Central, m’arribo també al Parc de la Font del Rector  i acabo a la Rambla de la Sobirania. Algú fa manteniment ara d’aquests espais? Recordeu al Miquel, sempre pendent del Parc Central?  Ara en els tres espais mencionats, igual que en d’altres, les reixes interceptores de l’aigua de pluja estan en força trams obstruïdes, ningú ho neteja i l’aigua campa per on pot, fa rierols, ideals per torçar els turmells i, de tant en tant, fa pèlags (charcos) que sinó ve un “Miquel” hi ho arregla, esdevindran  agujeritos ...  i reset .

Torna a ploure, se m’han fet les set,  me’n torno a casa, m’escalfo llet, sense fer soroll em poso al llit. Avui no sortiré a la carretera  amb bicicleta. Ningú se n’ha adonat, però durant un parell d’hores ha estat com si tornés a fer d’alcalde.

Bon dia Vallirana!!

Josep Alemany i Rigol

Cap de Llista de CiU Vallirana

Vallirana, l’alcaldessa menteix.

(Resposta a la carta de l’alcaldessa a El Punt Avui del 25 de Setembre)

Dimarts, dia 7 d’octubre, l’alcaldessa de Vallirana contesta la meva carta del passat 25 de setembre i atribueix la manca de nínxols a; “una errada en el coneixement dels nínxols disponibles per part de l’empresa que te la concessió del servei”. Fa referència també a; “un informe en el qual es detalla la disponibilitat de 14 nínxols”. Finalment en un exercici de demagògia extrema presumeix que; “fruit de la seva gestió financera es podrà fer front a una nova ampliació del cementiri “.

Acostumada a tenir la última paraula als plens, l’alcaldessa no se n’està de mentir, també en aquesta ocasió, per justificar la seva deixadesa i desconeixement de la sensibilitat de les famílies.

Miri, fets provats:

Primer. L’empresa te la concessió del manteniment, neteja del cementiri i concessió del tanatori. Els nínxols no son la seva responsabilitat, es limiten a ofererir-los d’acord amb un llistat que facilita l’ajuntament. La llista, durant aquests més de tres anys d’alcaldia tripartida, s’ha anat exhaurint, i ara mateix no en poden oferir cap.

Segon. Els 14 nínxols tal i com reconeix l’informe a que fa referència son recuperats, i no estaran disponibles fins que es faci un treball previ de condicionament, exhumacions incloses. Hem consta, que aquesta feina, salvant el corresponent procediment legal començarà els propers dies.

Tercer. El cementiri no s’ha d’ampliar, únicament s’ha d’executar una nova illa de nínxols en algun dels espais disponibles, tal i com van incloure a corre-cuita en la modificació pressupostària de finals de setembre.

Quart. La gestió i previsió d’anteriors legislatures li ha permès arribar fins aquí, tant encantada de la vida. Pensa que algú es creu que si vostè s’hagués trobat amb un ajuntament en fallida a dia d’avui estaria en situació de superàvit?. Gairebé deu anys ens va costar redreçar el desgavell econòmic i social del primer ajuntament comunista&socialista.

Josep Alemany i Rigol

Cap de Llista de CiU Vallirana