Dir que “Els deu
mil valliranencs que viuen fora del centre urbà no s’acosten
al poble ni per casualitat” és mentida. Una afirmació
greu quan qui ho diu és un regidor del govern de l’alcaldessa
de Vallirana (Ple Extraordinari 17de Juny del 2014)
Que l’Ajuntament que
ara tenim només es passegi per les fires que es fan i desfan
els caps de setmana no és excusa per ignorar la realitat d’un
poble que viu set dies a la setmana.
Per justificar la seva
determinació de situar un centre comercial fora poble, al
solar de la desapareguda fàbrica de xocolata, no val a simplificar.
Vallirana no és el típic poble dormitori, almenys fins
ara.
Des de fa molts anys una
progressiva dotació d’equipaments escolars (llars
d’infants, primària publica i concertada, Institut de
Secundària i Escola d’adults), de salut i benestar (centre
d’atenció primària, casal d’avis-centre de dia),
esportius (camp, poliesportiu, gimnàs, piscines ...) i
d’altres així com el servei de Vallibus i la dotació
d’importants bosses d’aparcaments, han afavorit una considerable i diversa oferta comercial.
S’ha de ser obtús
per no veure que aquesta oferta comercial supera la que seria pròpia
pels cinc mil habitants del casc urbá. És cert també
que pot quedar curta pels gairebé quinze mil ciutadans del
municipi.
Per això la
projecció, fa quatre anys, d’un gran supermercat en un espai
central del poble, en el solar del Casino, reunia una sèrie
d’avantatges: ampliava l’oferta comercial i l’adaptava a les
necessitats de consum del municipi, endreçava aquell àmbit
alhora que dotava de recursos a l’entitat per reiniciar una nova
etapa amb una programació estable d’activitat sociocultural,
proveïa al municipi de nous equipaments i, no menys important, es
creava un motor amb noves places d’aparcament, que hagués
revolucionat, des de la centralitat, la vitalitat del poble.
La prolongació de
la crisi i, vulguem o no, el canvi d’alcaldia, amb valors
diferents, ha entrebancat fer l’operació en aquell lloc. .
Ara, aquesta
circumstancia i la suma d’interessos, dels propietaris del solar de
la Xocolata, del promotor comercial i del municipi, amb masses
presses per fer alguna cosa grossa abans d’eleccions, han
propiciat, des de la majoria absoluta del govern tripartit municipal
(PSC+ICV+ERC), iniciar una modificació puntual del Pla General
i fer “un vestit a mida” per permetre la ubicació en
aquell indret del mencionat centre comercial.
Tot plegat arriba després
d’un seguit de despropòsits de l’actual alcaldia, que
s’inicia amb les restriccions d’aparcar al Carrer Major i que ha
provocat, és cert, que molts ciutadans/nes han hagut de
modificar els seus hàbits de compra i anar fora del municipi
per satisfer les seves necessitats habituals, deixant amb un pam de
nas a molts botiguers. Això ha anat creant les circumstàncies
per fer no tant increïbles les paraules del regidor d’ERC,
competent en comerç, al Ple municipal : “deu mill
valliranencs no s’acosten al poble ni per casualitat”, i per
tant justificar el nou emplaçament comercial .
D’aconseguir el seu
objectiu, serà inviable, quan la crisi minvi, recuperar el
projecte del Casino i evitar així convertir Vallirana en un
poble sense activitat, a l’estil francès. Un model que s’ha
demostrat nefast, però que inexplicablement compta amb
l’apadrinament de massa responsables politics, entre ells l’actual
alcaldia de Vallirana.
Sempre tindrem la
necessitat d’anar a fora a buscar quelcom que la nostra dimensió
no ens oferirà. I que? Això no és pas dolent. Però
no hem de renunciar a viure en un poble on, si ho fem be, tenim
l’opció de continuar gaudint del passeig mentre comprem,
mirem aparadors i fem un beure a les terrasses-bar que, amb la Variant, un cop eliminat el trànsit de pas, adquiriran el seu
autèntic sentit.
Quina pressa tenim ara
mateix de condicionar una millor solució a mig termini? Amb
la capacitat de compra familiar molt perjudicada per la crisi un nou
centre comercial donarà feina, diuen. En el millor dels casos
la mateixa que es destruiria en el petit comerç de proximitat
que ara tenim.
En un municipi dispers
com el nostre, mantenir el poble com a lloc de trobada i intercanvi
és principal. Prescindir d’aquesta concepció de poble
en que, visquem on visquem, ens el sentim nostre, i reduir el
municipi a uns assentaments urbans amb necessitats materials, denota
una manca de sensibilitat que ens empobreix com a comunitat i ens
treu qualitat de vida.
I perquè això
passi, l’únic que cal és que la bona gent no faci
res. Per això, cadascú, des del seu lloc a l’Ajuntament,
darrera el taulell o com a consumidor, ha d’actuar en conseqüència,
per no ser engolits, des de la demagògia oportunista, per
modes foranes defensades per qui, abans de marxar, ens vol deixar una
herència de terra cremada.
Arremanguem-nos, i no ens
deixem endur per la corrent.
Josep Alemany i
Rigol
Regidor-Cap de
Llista de CiU
Vallirana
.JPG)
.JPG)
