CARTA OBERTA ALS VALLIRANENCS (MODEL COMERCIAL=MODEL DE POBLE). A propòsit de situar un centre comercial al solar de la Xocolata

Dir que “Els deu mil valliranencs que viuen fora del centre urbà no s’acosten al poble ni per casualitat” és mentida. Una afirmació greu quan qui ho diu és un regidor del govern de l’alcaldessa de Vallirana (Ple Extraordinari 17de Juny del 2014)

Que l’Ajuntament que ara tenim només es passegi per les fires que es fan i desfan els caps de setmana no és excusa per ignorar la realitat d’un poble que viu set dies a la setmana.

Per justificar la seva determinació de situar un centre comercial fora poble, al solar de la desapareguda fàbrica de xocolata, no val a simplificar. Vallirana no és el típic poble dormitori, almenys fins ara.

Des de fa molts anys una progressiva dotació d’equipaments escolars (llars d’infants, primària publica i concertada, Institut de Secundària i Escola d’adults), de salut i benestar (centre d’atenció primària, casal d’avis-centre de dia), esportius (camp, poliesportiu, gimnàs, piscines ...) i d’altres així com el servei de Vallibus i la dotació d’importants bosses d’aparcaments, han afavorit una considerable i diversa oferta comercial.

S’ha de ser obtús per no veure que aquesta oferta comercial supera la que seria pròpia pels cinc mil habitants del casc urbá. És cert també que pot quedar curta pels gairebé quinze mil ciutadans del municipi.

Per això la projecció, fa quatre anys, d’un gran supermercat en un espai central del poble, en el solar del Casino, reunia una sèrie d’avantatges: ampliava l’oferta comercial i l’adaptava a les necessitats de consum del municipi, endreçava aquell àmbit alhora que dotava de recursos a l’entitat per reiniciar una nova etapa amb una programació estable d’activitat sociocultural, proveïa al municipi de nous equipaments i, no menys important, es creava un motor amb noves places d’aparcament, que hagués revolucionat, des de la centralitat, la vitalitat del poble.

La prolongació de la crisi i, vulguem o no, el canvi d’alcaldia, amb valors diferents, ha entrebancat fer l’operació en aquell lloc. .

Ara, aquesta circumstancia i la suma d’interessos, dels propietaris del solar de la Xocolata, del promotor comercial i del municipi, amb masses presses per fer alguna cosa grossa abans d’eleccions, han propiciat, des de la majoria absoluta del govern tripartit municipal (PSC+ICV+ERC), iniciar una modificació puntual del Pla General i fer “un vestit a mida” per permetre la ubicació en aquell indret del mencionat centre comercial.

Tot plegat arriba després d’un seguit de despropòsits de l’actual alcaldia, que s’inicia amb les restriccions d’aparcar al Carrer Major i que ha provocat, és cert, que molts ciutadans/nes han hagut de modificar els seus hàbits de compra i anar fora del municipi per satisfer les seves necessitats habituals, deixant amb un pam de nas a molts botiguers. Això ha anat creant les circumstàncies per fer no tant increïbles les paraules del regidor d’ERC, competent en comerç, al Ple municipal : “deu mill valliranencs no s’acosten al poble ni per casualitat”, i per tant justificar el nou emplaçament comercial .

D’aconseguir el seu objectiu, serà inviable, quan la crisi minvi, recuperar el projecte del Casino i evitar així convertir Vallirana en un poble sense activitat, a l’estil francès. Un model que s’ha demostrat nefast, però que inexplicablement compta amb l’apadrinament de massa responsables politics, entre ells l’actual alcaldia de Vallirana.

Sempre tindrem la necessitat d’anar a fora a buscar quelcom que la nostra dimensió no ens oferirà. I que? Això no és pas dolent. Però no hem de renunciar a viure en un poble on, si ho fem be, tenim l’opció de continuar gaudint del passeig mentre comprem, mirem aparadors i fem un beure a les terrasses-bar que, amb la Variant, un cop eliminat el trànsit de pas, adquiriran el seu autèntic sentit.

Quina pressa tenim ara mateix de condicionar una millor solució a mig termini? Amb la capacitat de compra familiar molt perjudicada per la crisi un nou centre comercial donarà feina, diuen. En el millor dels casos la mateixa que es destruiria en el petit comerç de proximitat que ara tenim.

En un municipi dispers com el nostre, mantenir el poble com a lloc de trobada i intercanvi és principal. Prescindir d’aquesta concepció de poble en que, visquem on visquem, ens el sentim nostre, i reduir el municipi a uns assentaments urbans amb necessitats materials, denota una manca de sensibilitat que ens empobreix com a comunitat i ens treu qualitat de vida.

I perquè això passi, l’únic que cal és que la bona gent no faci res. Per això, cadascú, des del seu lloc a l’Ajuntament, darrera el taulell o com a consumidor, ha d’actuar en conseqüència, per no ser engolits, des de la demagògia oportunista, per modes foranes defensades per qui, abans de marxar, ens vol deixar una herència de terra cremada.

Arremanguem-nos, i no ens deixem endur per la corrent.

Josep Alemany i Rigol

Regidor-Cap de Llista de CiU

Vallirana