Seguretat dels ciclistes. Carta publicada a la Vanguardia avui divendres 30 de maig

Aquest diari publicava un excel·lent article ("Bastons a les rodes", 27/VIII/2013) sobre la seguretat dels ciclistes que incloïa un gràfic de com, seguint la legislació, cal avançar els ciclistes a la carretera. 

Aquell mateix dia, pujant l'Ordal en bicicleta, un conductor gairebé va aturar el cotxe a la nostra alçada i ens va dir el nom del porc perquè el company Benet Vicente, un veterà que ja corria la Volta als anys cinquanta, circulava a la meva esquerra una mica endarrerit protegint-se del vent, que bufava fort. Al marge del mal rotllo d'aquell senyor, preocupa tant el desconeixement de la normativa com la manca de sentit comú d'alguns conductors que potser se senten amos exclusius de les carreteres. Són d'agrair reportatges com aquest, que de manera senzilla expliquen que davant d'un ciclista cal reduir la velocitat, posar l'intermitent, avançar amb línia contínua, mantenir una distància mínima d'1,5 metres amb el ciclista i recorden que fins a dos ciclistes poden circular en paral·lel. Si es tinguessin presents aquestes normes, s'evitarien la majoria dels accidents. 

Aquí us deixo l'enllaç de la carta Seguretat dels ciclistes

VALLIRANA, CONFLICTES EN CINC ACTES

L’alcaldia de Vallirana porta, per contracte democràtic, dos anys en la cartellera de l’escenari municipal. En el fil argumental de la seva actuació trobem les tres parts d’una comèdia: introducció, nus i desenllaç. 

L’estructura del guió és sempre la mateixa. Primer acte: Creació del conflicte. Segon acte: pressió popular i política, amb manifestacions, pancartes i signatures que posa en evidencia el despropòsit. Tercer acte: Creació d’una comissió de participació dels afectats. Quart acte: "cranquejar" i marxa enrere parcial. .

Així, en aquests dos primers anys de la temporada, per citar algun exemple, s’han eliminat places d’aparcament i després se n’han recuperat unes quantes, s’han aprovat ordenances rigoroses, per exemple la de les terrasses de bars, que després no s’apliquen, s’han senyalitzat noves ordenacions de trànsit que de moment queden congelades i, aquests últims dies, estem just entrant al tercer acte, acomiadant set treballadores de les llars d’infants de Vallirana, saltant-se barroerament el conveni aprovat.

Cinquè acte: el desenllaç, aquest no acaba mai perquè no es retorna a la situació d’inici, no es recuperen els aparcaments, no es deroga la ordenança, no es retiren definitivament les senyals, no s’anul·la el decret d’acomiadament... etc.

És justament aquest desenllaç obert, no exempt de por, el que els ajuda, ja els planyo, a mantenir en un estat emocional als col·lectius afectats, una mena de llibertat condicional mentre no gosin interrompre la seva plàcida, però alhora ben trista, temporada.

Algunes actuacions precipiten el desenllaç. Amb el lledoner del parc no vàrem ser-hi a temps, la nocturnitat no va permetre ni el segon acte i el desenllaç va ser fatal per l’arbre que, sense temps a un diagnòstic oficial, és a dir, amb el tècnic de medi ambient de baixa, ja no farà mai més ombra. El trobarem a faltar.

Queden dos anys de la mateixa programació. Esperem no es prorrogui la temporada. Vallirana necessita baixar aquest teló, anem de la comèdia a la tragèdia...