L’alcaldia de Vallirana porta, per
contracte democràtic, dos anys en la cartellera de l’escenari
municipal. En el fil argumental de la seva actuació trobem les
tres parts d’una comèdia: introducció, nus i
desenllaç.
L’estructura del guió és sempre la mateixa. Primer acte: Creació del conflicte. Segon acte: pressió popular i política, amb manifestacions,
pancartes i signatures que posa en evidencia el despropòsit.
Tercer acte: Creació d’una comissió de participació
dels afectats. Quart acte: "cranquejar" i marxa enrere parcial. .
Així, en aquests dos primers anys
de la temporada, per citar algun exemple, s’han eliminat places
d’aparcament i després se n’han recuperat unes quantes,
s’han aprovat ordenances rigoroses, per exemple la de les terrasses
de bars, que després no s’apliquen, s’han senyalitzat
noves ordenacions de trànsit que de moment queden congelades i, aquests últims dies, estem just entrant al tercer acte, acomiadant set treballadores de les llars d’infants de Vallirana,
saltant-se barroerament el conveni aprovat.
Cinquè acte: el desenllaç,
aquest no acaba mai perquè no es retorna a la situació
d’inici, no es recuperen els aparcaments, no es deroga la
ordenança, no es retiren definitivament les senyals, no
s’anul·la el decret d’acomiadament... etc.
És justament aquest desenllaç
obert, no exempt de por, el que els ajuda, ja els planyo, a
mantenir en un estat emocional als col·lectius afectats, una
mena de llibertat condicional mentre no gosin interrompre la seva
plàcida, però alhora ben trista, temporada.
Algunes actuacions precipiten el
desenllaç. Amb el lledoner del parc no vàrem ser-hi a temps,
la nocturnitat no va permetre ni el segon acte i el desenllaç
va ser fatal per l’arbre que, sense temps a un diagnòstic
oficial, és a dir, amb el tècnic de medi ambient de baixa, ja no
farà mai més ombra. El trobarem a faltar.
Queden dos anys de la mateixa
programació. Esperem no es prorrogui la temporada. Vallirana
necessita baixar aquest teló, anem de la comèdia a la
tragèdia...

I de la tragèdia... cap a on anirem? Ho pregunto ben seriosament. Cap a la 'autodestrucció' ? Per què no oblido que abans de alçar el teló d'aquesta comèdia (municipal), va tenir lloc una funció de putxinel·lis, amb el 'dimoni' pegant cops d'escombra a casa seva...I,m'han dit, que alguns dels infants que s'ho estaven mirant amb certa por, n'hi ha que semblen estar disposats a aplaudir quan torni a sortir el dimoni.
ResponEliminaSegueixo preguntant: un cop acabi la temporada teatral, d'aquesta tragèdia, cap a on anirem? Amb qui? Per què?