VALLIRANA, CONFLICTES EN CINC ACTES

L’alcaldia de Vallirana porta, per contracte democràtic, dos anys en la cartellera de l’escenari municipal. En el fil argumental de la seva actuació trobem les tres parts d’una comèdia: introducció, nus i desenllaç. 

L’estructura del guió és sempre la mateixa. Primer acte: Creació del conflicte. Segon acte: pressió popular i política, amb manifestacions, pancartes i signatures que posa en evidencia el despropòsit. Tercer acte: Creació d’una comissió de participació dels afectats. Quart acte: "cranquejar" i marxa enrere parcial. .

Així, en aquests dos primers anys de la temporada, per citar algun exemple, s’han eliminat places d’aparcament i després se n’han recuperat unes quantes, s’han aprovat ordenances rigoroses, per exemple la de les terrasses de bars, que després no s’apliquen, s’han senyalitzat noves ordenacions de trànsit que de moment queden congelades i, aquests últims dies, estem just entrant al tercer acte, acomiadant set treballadores de les llars d’infants de Vallirana, saltant-se barroerament el conveni aprovat.

Cinquè acte: el desenllaç, aquest no acaba mai perquè no es retorna a la situació d’inici, no es recuperen els aparcaments, no es deroga la ordenança, no es retiren definitivament les senyals, no s’anul·la el decret d’acomiadament... etc.

És justament aquest desenllaç obert, no exempt de por, el que els ajuda, ja els planyo, a mantenir en un estat emocional als col·lectius afectats, una mena de llibertat condicional mentre no gosin interrompre la seva plàcida, però alhora ben trista, temporada.

Algunes actuacions precipiten el desenllaç. Amb el lledoner del parc no vàrem ser-hi a temps, la nocturnitat no va permetre ni el segon acte i el desenllaç va ser fatal per l’arbre que, sense temps a un diagnòstic oficial, és a dir, amb el tècnic de medi ambient de baixa, ja no farà mai més ombra. El trobarem a faltar.

Queden dos anys de la mateixa programació. Esperem no es prorrogui la temporada. Vallirana necessita baixar aquest teló, anem de la comèdia a la tragèdia...