SANT JORDI, LECTURA EN CASTELLÀ ?

Ahir, Sant Jordi, vaig participar a Barcelona a la Marato de Lectura que enguany, en Commemoració del 75è aniversari del seu afusellament pel “generalisimo Franco”, es llegien textos del llibre Cartes de la Presó que Manuel Carrasco i Formiguera va escriure a la seva dona en la seva llarga estància a la presó de Burgos, abans del fatal desenllaç.

No hi vaig caure fins que hem van donar el text que havia de llegir, una carta, la numero 29. Començo a llegir: “ Burgos, 27 de Mayo de 1937. Mi nena queridísima: Satisfecho quedé al recibir ayer puntualmente tu carta, aunque deseaba que en ella pudieras comunicarme que habías tenido ya la visita del defensor (........). Junto a la tuya llegó ayer carta de Vilà fecha 20; aunque muy lacónica, es más sustanciosa que las anteriores. Adjunta a la carta va una extensa declaración , escrita toda de su puño y letra y firmada, para que pueda presentarla en mi proceso, explicando toda mi actuación tanto en relación a él como en referencia al salvamento de religiosos, religiosas y sacerdotes;(.........). Aunque espero que aún llegue correo no puedo retrasar más la entrega de ésta y tendrás que esperar a saber manyana las buenas nuevas que a última hora no dudo llegarán. Muchos besos a la pequeña. ¡Qué pronto ha aprendido a firmar! Y millones para ti de tu Manuel”.

En total la carta tenia unes noranta ratlles on l’autor, a més d’explicar el seu dia a dia, seguia des de la distancia amb les cartes que rebia també la dinàmica familiar i alhora, ple d’esperança, repassava i dirigia les accions i recursos de la seva defensa.

Deia que no hi havia caigut i és que les cartes, en versió original tal com les llegíem, eren en castellà. Elemental, no podien ser d’altre manera ja que abans de ser enviades havien de ser revisades per la censura dels comissaris del règim adscrits a la presó.

Han passat més de 75 anys, però encara hi som. El català, estandard de la nostra identitat, continua en molts àmbits, sobretot des de les pretensions del ministre Wert, trepitjada i menystinguda.

Anant i tornant de la feina Barcelona era una festa, feia goig. A la tarda, ja a Vallirana, varem celebrar la primera onomàstica del nostre net: Felicitats Jordi !!!

CONSUM. FIASCO DE CONVOCATÒRIA, UNA VERGONYA ...

Saló de Plens, divendres 19 d’abril a les 6 de tarda, convocatòria de l’alcaldessa i el regidor de Promoció Econòmica, Comerç i Turisme, Sr. Milà, per la inauguració de la nova Oficina Municipal d’Informació i Atenció als Consumidors (OMIC) de Vallirana.

Va presidir l’acte l’alcaldessa, el referit regidor i el diputat Josep Oliva, President de l’Àrea de Benestar Social, Salut Publica i Consum de la Diputació de Barcelona.

Co-presidint l’acte, a cada extrem de la taula presidencial, seixanta copes de les de cava i quatre safates de pastes seques. A baix, escoltant els discursos inaugurals, onze persones: els tres tècnics de la diputació que havien de fer una xerrada sobre “Drets i deures dels consumidors”, dues regidores de l’equip de govern, una regidora i un regidor del principal grup de l’oposició (Convergència i Unió), dues tècniques municipals, el cap de gabinet d'alcaldia, el company de l’alcaldessa i un veí de Can Batlle. Ah... també hi havia la persona responsable de gravar l’acte, una professional que sabrà a ben segur difondre la noticia a la TV Local i a la web.

Però des de la presència a l’acte només podem dir que davant del diputat hem passat vergonya per la nul·la capacitat de convocatòria. En un tema interessant com el consum, sinó ho fos, no caldria ampliar el servei estrenat fa uns anys amb un local. Per cert, un local que no es va ensenyar pel fiasco en les expectatives: 60 copes de cava i quatre safates de pastes seques esperant uns ciutadans que no van aparèixer, ni els incondicionals del tripartit local que munten parada i “xiringuitos” a les reiterades fires del regidor.

Molt bé el discurs del diputat, amb lleialtat institucional –ja era hora- i el resum de la breu xerrada que va fer una des les tècniques de la Diputació, ah! i les pastes també molt bones, ... algú es devia posar les botes tot afluixant-se el cinturó.

PROU CUES N-340 !!!

Amb aquest lema sobre una banda groga a la lluna posterior, centenars de vehicles, potser algun miler, van reivindicar durant tota una època les variants de Vallirana i Cervelló a la N-340.

Quan han passat més de 20 anys, les cues persisteixen. Ciutadans de pas cap el Penedès i comarques de Tarragona, però també moltes famílies valliranenques, les pateixen en els seus desplaçaments obligats, mentre les obres de la variant estan novament aturades, aviat farà dos anys, encara amb govern Zapatero.

En aquest escenari l’alcaldia va convocar una reunió informativa al Casino on, davant encara no un centenar i mig de ciutadans, va voler justificar la seva gestió i alhora aconseguir com en altres èpoques la complicitat de la gent.

Va parlar de l’addicional 3ª de l’Estatut, de gestions prop del Parlament, del Consell Comarcal..., de fer front comú amb d’altres problemàtiques similars, talls de carretera, propostes que des de la ciutadania assistent es van ampliar, deixant-li clar ,però, que en qualsevol cas el crit “Prou Cues N-340 !!!” era insubstituïble.

No va parlar ,però, de la seva inactivitat el juny, juliol i agost del 2011 quan deien que la variant no era tema prioritari i van deixar que el “gobierno amigo” s’emportés la maquinaria de perforació dels túnels.

El fracàs relatiu d’assistència -tampoc van esmerçar massa recursos en la convocatòria-, no ha d’enganyar a ningú. Vallirana necessita la variant. La ciutadania per anar i venir, el polígon per ser competitiu, el poble per tranquil·litat i seguretat, la gent gran, el comerç ....i l’alcaldessa que es deixi estar de romanços, s’ha de posar el barret de primera autoritat local i plantar-se davant qui te la competència en aquesta qüestió: el Ministerio de Fomento. Si busca complicitats que comenci pel seu partit, el PSC-PSOE, sobretot aquest últim.

Més acció de govern i menys marketing partidista.

Carta publicada avui dijous 11 d'abril a la Vanguardia

http://www.lavanguardia.com/participacion/cartas/20130411/54372245959/un-parenostre-pel-pais.html

DEBILITAT DE CRITERIS = AJUNTAMENT INCOHERENT = POBLE INDETERMINAT

Ha tornat a passar, va quedar un altre cop en evidència en el Ple de dijous 4 d’abril. Són capaços, una setmana abans, en la reunió informativa del Ple, d’anunciar un punt d’aprovació d’un reglament sobre prevenció d’incendis forestals a les urbanitzacions defensant un criteri, fins i tot amb certa coherència, però, durant la setmana, se n’adonen d’una qüestió diguem-ne legal i, en comptes de treballar el tema, sense prendre’s ni la molèstia de replantejar-se la qüestió, on tenien un SI, posen un NO i es queden tant amples! El resultat: un nyap d’acord que no hi ha per on agafar-lo.

Llavors es queixen perque els hi retreus, a la revista Viure Vallirana, la seva passivitat en el tema Variant, la "cantada" pel que fa als aparcaments al Carrer Major o la incapacitat d’actuar davant d’emergències.

La última ha estat tirar pilotes fora en la seva decisió que Vallirana sigui Zona Única d’inscripció Escolar que farà que tothom es podrà inscriure a l’escola que vulgui, sense que el factor de residencia compti. La seva manca de criteri pel que fa al model de municipi, pot acabar generant a mig termini uns despropòsits tals com que alumnes del centre urbá, per exemple, podrien anar a parar, contra la seva voluntat, a una escola d’una urbanització. Ara, només des de la demagògia, van trampejant la seva debilitat argumental. Patirem.

Per unanimitat es va aprovar la proposta de CiU de tornar a sol·licitar la incorporació de Vallirana a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. No obstant, és interessant veure la carta que amb el titol “Vallirana està aïllada” m’ha publicat avui 8 d’abril La Vanguardia i que te resposta, rèplica de l’alcaldessa on queda en evidencia reconeixent ella mateixa que rep suport d’aquest organisme, la nostra pertinença “de facto” a l’entitat metropolitana. Fins quant ho haurem d’amagar oficialment?