No hi vaig caure fins que hem van donar el text que havia de llegir, una carta, la numero 29. Començo a llegir: “ Burgos, 27 de Mayo de 1937. Mi nena queridísima: Satisfecho quedé al recibir ayer puntualmente tu carta, aunque deseaba que en ella pudieras comunicarme que habías tenido ya la visita del defensor (........). Junto a la tuya llegó ayer carta de Vilà fecha 20; aunque muy lacónica, es más sustanciosa que las anteriores. Adjunta a la carta va una extensa declaración , escrita toda de su puño y letra y firmada, para que pueda presentarla en mi proceso, explicando toda mi actuación tanto en relación a él como en referencia al salvamento de religiosos, religiosas y sacerdotes;(.........). Aunque espero que aún llegue correo no puedo retrasar más la entrega de ésta y tendrás que esperar a saber manyana las buenas nuevas que a última hora no dudo llegarán. Muchos besos a la pequeña. ¡Qué pronto ha aprendido a firmar! Y millones para ti de tu Manuel”.
En total la carta tenia unes noranta ratlles on l’autor, a més d’explicar el seu dia a dia, seguia des de la distancia amb les cartes que rebia també la dinàmica familiar i alhora, ple d’esperança, repassava i dirigia les accions i recursos de la seva defensa.
Deia que no hi havia caigut i és que les cartes, en versió original tal com les llegíem, eren en castellà. Elemental, no podien ser d’altre manera ja que abans de ser enviades havien de ser revisades per la censura dels comissaris del règim adscrits a la presó.
Han passat més de 75 anys, però encara hi som. El català, estandard de la nostra identitat, continua en molts àmbits, sobretot des de les pretensions del ministre Wert, trepitjada i menystinguda.
Anant i tornant de la feina Barcelona era una festa, feia goig. A la tarda, ja a Vallirana, varem celebrar la primera onomàstica del nostre net: Felicitats Jordi !!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.