CARTA PUBLICADA A LA VANGUARDIA , DISSABTE 21 DE SETEMBRE, SANT MATEU

No ens enganyem Sr. Guerrero,

A la carta “No nos enganyen”, (19/09/2013) el senyor. Guerrero escriu: “Diuen que la Via Catalana va ser un èxit” i recorre a la “majoria silenciosa” que no hi va assistir per qüestionar-ho. També afirma: “S’està intoxicant la població amb el desig d’aconseguir la independència”.

Continua dient: “La independència no farà miracles”, però alhora se li escapa “... el que Catalunya necessita és una millora en el concert econòmic...”. De quin concert parla, senyor Guerrero? Qui pretén intoxicar a qui? Fixi’s que vostè mateix, en el seu subconscient, té assumit que hi ha dèficit i cal millorar el finançament. I això senyor Guerrero, vostè ho sap, ja ho varem intentar amb l’Estatut i el pacte fiscal.

Aquests dos fiascos, i no la intoxicació que vostè denuncia, són els que més han contribuït a que el poble estigui ara engrescat per decidir a les urnes un futur que, si volem millor i sense tantes retallades, no ens enganyem, implica la sobirania, i després, si volen, de igual a igual, ja buscarem fórmules de col·laboració i bon veïnatge.

L’èxit de l’ANC. Carta publicada a la Vanguardia el dissabte 14 de setembre

In itinere cap a la feina m’he creuat amb molta gent, a Vallirana, a Sant Cugat i finalment a Barcelona. La gent era la mateixa que a la Diada, però la escenografia era diferent.

Tothom anava per feina, havíem deixat l’armament simbòlic a casa, també la lírica, només un cop a a la cafeteria, amb en Gerard i la Remei, els cafeters, espontàniament intercanviem l’alegre experiència viscuda el dia abans, cadascú en el seu tram de la Via Catalana, a l’Ebre, a l’Ordal... Fantàstic, espectacular, indiscutible, una passada, eren les expressions per qualificar l’èxit de la iniciativa de l’ANC.

Ja som l’endemà d’un altre Onze de Setembre, i com el del 1714, el país, la gent, fa el que ha de fer, obrir la botiga, engegar les màquines, donar classe, arrencar la furgoneta ..., també dissortadament molts des de l’atur, mataran les hores ara sense ni la possibilitat de veure com avancen les obres d’aquella variant de carretera tants cops iniciada i mai acabada.

Però mes enllà de l’escenografia, la funció va per dins. La pressa de consciència nacional, gràcies a entitats com Òmnium i l’ANC, ha pres una dimensió popular que mantindrà latent el sentiment que ens ha de conduir cap on els catalans vulguem anar.

Aquest cop no ens prendran les claus de la ciutat, ni la bandera, que oficialment des de el dret de conquesta ja tenen. Només hi tenim a guanyar. Fem Via !!!

Alcaldessa per l’altra vorera... i provocant?

Mentre el poble, mirant al sud-est, s’agafava de les mans per configurar la gran cadena humana que, passant pel nostre Carrer Major, unia baula a baula El Pertús amb Alcanar, l’alcaldessa de Vallirana, aliena a la festa, passejava aquella hora de la tarda de cara al sol amb la seva família per l’altra vorera.

No vaig viure l’escena, era amb el Manel Garcia endreçant el tram 373 a Les Casetes. M’ho expliquen tot manifestant-me el seu posat provocador. Podia ser, nedar contracorrent és més vistós i quan la prioritat és sempre aprofitar el que sigui per fer-te veure, pot ser fins i tot profitós pel seu marketing curt de mires.

Més enllà d’aquesta actitud personal, com a valliranenc em sap greu la poca implicació municipal (del tripartit PSC, ICV i ERC) en aquest esdeveniment que ha portat fins a Vallirana a molta gent d’altres pobles i comarques que no passava la Via Catalana i que molts vinguts ja al mati no van poder ni aixoplugar-se al Poliesportiu.

He passat vergonya de la fluixa representació de l’alcaldia i dels representants del govern als actes del Correllengua 2013 en la vigília de la Diada.

Se que no sóc objectiu, m’he divertit com a voluntari de l’ANC, però reconec que m’he quedat amb les ganes de poder multiplicar des de la Casa de la Vila la impagable feina que des de la societat civil han fet la Dolors, La Teresa, la Pilar , La Lali, La Gemma, l’Eli, els Jordi’s, la Mònica, l’Albert, l’Ester, els Joan’s, l’Àngel, La Núria, el Sergi el David, La Marta, el Pere, la Brigit, el Mateu, el Carles, els Josep’s ..... i uns quants més.

En qualsevol cas, una cosa és no fer res o poca cosa i l’altra, a sobre, adoptar actituds que intentin frenar l’acció d’un poble. Ja s’ho trobaran, esperem!!!

Vallirana, 12 de Setembre, l’endemà

Deixo una foto de l'equip de l'ANC de Vallirana al Correllengua 

Vallirana, 12 de Setembre, l’endemà

11S 2013 VALLIRANA, FEM VIA, la festa a domicili

Estem de sort, el recorregut de la Via Catalana cap a la Independència passa per Vallirana. La travessia urbana de la N340 al seu pas pel carrer Major, les barriades de La Llibra i Les Casetes i els accessos a Can Julià i El Lledoner  s’ompliran de gent vinguda de pobles i comarques de l’interior que no els arriba la cadena.

En aquesta diada, als valliranencs ens porten la festa a casa com si el país s’hagués posat d’acord perquè en aquesta ocasió no haguem de fer cues. Ja n’hem fet masses, farem d’amfitrions, donarem la benvinguda, oferirem serveis i farem activitats com la que està programada a les 13h. a la Rambla de la Sobirania amb la presentació i estesa d’una estelada gegant i l’actuació dels nostres Diables Banyuts.

Però, a més a més, amb la nostra massiva i entusiasta participació, hem de fer que a les 17:14 la cadena, en els nostres trams, tingui un gruix que la faci més forta i resistent per poder suportar tots els despropòsits que a ben segur haurem de superar en el camí cap a la sobirania nacional que hem iniciat.

Tot això passarà dimecres 11 de Setembre, diada Nacional de Catalunya, una celebració que a Vallirana començarà la vigília a dos quarts de deu, amb la rebuda de la flama del Correllengua a la pista del Casino,  el manifest que llegirà el catedràtic de filosofia Josep Maria Terricabres, l’actuació de l’esbart dansaire La Faràndula, sardanes, el cant de Els Segadors, coca i cava.

Ens veiem a la cadena, tots som baules, tots som necessaris.

Endavant Vallirana, Visca Catalunya Lliure !!!

Fem Via. Carta publicada a la Vanguardia el 06/09/2013

Molts hem estat conscients de ser nació, que Espanya era un invent i la seva capital un despropòsit, hem patit resignadament els dèficits a conseqüència de l'espoli fiscal i els continus atemptats a la nostra identitat, la llengua i la cultura. El procés de recuperació de la democràcia primer, la solidaritat després i a alguns fins i tot l'esperança de canviar el nostre paper dins l'Estat, ens ha portat a una connivència d'estira-i-arronsa amb aquest statu quo.

Després dels fiascos de l'Estatut, del pacte fiscal i les nul·les expectatives d'avançar cap a una fórmula confederal, alguns, des del nostre personalisme comunitari, sense ànim de renunciar a ser el que ens sentim i amb la convicció de fer, també en aquest moment, el que és millor pel benestar i dignitat del país, d'una manera natural formem part dels milers de catalans que, des de la societat, som on hem de ser: col·laborant per l'èxit de la iniciativa de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) amb la Via Catalana cap a la Independència.

En qualsevol cas, la vida és dinàmica i després, des de la nostra sobirania, en calma, podrem considerar de tu a tu, si volen, les seves peticions de confederar-se. Però ara, fem via.

Podeu accedir a la carta clickant aquí