Carta a el Periódico. La Monumental

Per a consultar la carta aneu a CARTA EL PERIÓDICO

Barça, justícia cega? De llibre (carta central Publicada al Punt Avui)

No és nou, les organitzacions, també la de la justícia, en cadascun dels seus òrgans, depenen de les persones, i com a persones rebem inputs que poden ser causa d'inici o acceleració de qualsevol procés, i fins i tot de resolucions o sentències. Que el Barça no ha estat prou curós, és possible; que tal empresa de llonganisses no es va ajustar a la denominació d'origen establerta, pot ser; que aquell alcalde va ser incapaç de superar tots els entrebancs que li anaven col·locant, segur. Però tothom sap que el Barça fa una bona feina, també en l'àmbit social i educatiu amb els nois de la Masia, i d'aquí bona part de l'èxit del primer equip, que les llonganisses de Vic d'aquella empresa eren d'una qualitat difícil d'igualar i que l'alcalde querellat era una referència en la resolució continuada de conflictes urbanístics i ambientals heretats.

Des de l'enveja, i amb el permís de la hipocresia establerta, l'estratègia és de llibre: Com es pot desestabilitzar aquell club, la tal empresa o el personatge? Quin es el valor afegit en què destaquen? En quina pràctica, encara que habitualment i moralment acceptada, podem trobar alguna escletxa jurídicament qüestionable? I sempre, sempre, una denúncia anònima que inicia un procés, i que d'entrada ja cobreix l'objectiu: “fer mal”, malgrat que al final, passats quatre o cinc anys, la junta ja sigui un altra, la justícia resolgui a favor del club, s'admeti el recurs a l'empresa que ja ha tancat i s'absolgui l'alcalde, que en el millor dels casos, si encara li queda humor, serà aleshores el cap de l'oposició. Mentrestant, si nostre Senyor no hi ha fet més que nosaltres, s'haurà trencat la trajectòria del club, eliminat un producte de qualitat del mercat i perjudicat el progrés d'una població, sempre en benefici d'alguns interessats.

Podeu accedir a la carta al diari al següent enllaç Barça, justícia cega?

EL BAIX PEL PROGRÉS SOCIAL I NACIONAL. (carta Publicada al diari Ara dissabte 5 d'abril de 2014)

Sense cap dubte era el millor lloc per fer-ho: lligar el procés social i el nacional, i ho van fer. Representants de vint-i-un ajuntaments, un setanta per cent, de totes les centrals sindicals, de més de cinc-centes entitats socials, culturals, esportives, AMPAs i partits politics de la comarca, acompanyats pels secretaris generals de CCOO i la UGT, de les presidentes d’Òmnium Cultural i de l’ANC , van presidir, units en la diversitat, un escenari segurament inèdit fins ara, atenent a la invitació del president de la Taula pel Dret a Decidir del Baix Llobregat, que es presentava davant de més d’un miler de ciutadans vinguts en representació de la societat civil dels diferents municipis de la comarca.

L’acte celebrat a Palleja, va ser, miri com es miri i malgrat els que no se’n vulguin adonar, un èxit en el camí cap a l’exercici del dret a l’autodeterminació. Els alcaldes de Martorell, Sant Vicenç i el Prat; les presidentes de l’ANC i d’Òmnium, però sobretot els secretaris generals dels sindicats, en els seus parlaments, van coincidir en el fet irrenunciable, per radicalitat democràtica, de celebrar la consulta, alhora que van recordar que a Catalunya només s’avança socialment quan s’avança nacionalment.

Aconseguir sumar les bases dels diferents agents socials i politics als arguments defensats pels seus dirigents es cabdal si volem assolir la victòria que ha de conduir a una Catalunya amb més progrés social i nacional. Sí, Sí.

Portada del diari Ara dissabte 29 de març. Taula del Dret a Decidir del Baix Llobregat. Essent on hem d'estar.

Podeu visitar la portada al següent enllaç PORTADA DIARI ARA 29 DE MARÇ 2014

UCD, danys col·laterals (carta publicada al Punt Avui dissabte 29 de març del 2014)

No dubto que el desaparegut Adolfo Suárez va fer en la Transició el que creia que havia de fer, i a més ho va fer força bé tenint en compte el balanç del seu mandat.

Ara bé, el fet que la seva UCD, concebuda des del poder, acaparés en exclusiva l'espai electoral centrista a Espanya, i que fins i tot el professor Joaquín Ruiz Jiménez, líder natural del centre ideològic, i que encapçalava la federació de partits de l'equip de la Democràcia Cristiana, es quedés fora el 15-J del 1977 de les primeres Corts de la democràcia, va ocasionar un buit que encara no s'ha omplert.

Només al País Basc i a Catalunya, el component nacionalista de les opcions de centre va evitar-ne també la desaparició i va afavorir la posterior recuperació. Després, des de la inevitable disgregació de la UCD, molts espanyols deambulen de la dreta a l'esquerra, i viceversa, i els catalans ens hem cansat buscant durant dècades un interlocutor que, format en el personalisme comunitari, no ens consideri només una qüestió de vots. Sí, Sí.

Per accedir a la carta aneu a l'enllaç UCD, danys col.laterals

No siguem beneits! (carta publicada al Punt Avui el 19 de març)

Amb aquesta exclamació, en Josep Antoni Duran i Lleida tancava el paràgraf de la seva carta setmanal en què feia una crida a la necessària centralitat de CiU, i alertava de l'estratègia d'ERC de voler ser alternativa a la coalició nacionalista, alhora que no entenia l'actitud dels republicans al Congrés dels Diputats defensant l'indefensable règim chavista a Veneçuela.

Des de la política local, molts hem estat, al llarg dels anys, testimonis no només dels intents, legítims, dels dirigents d'ERC d'aconseguir l'espai de CiU, sinó també de com moltes de les seves assembles locals anaven sent ocupades per alguns dels antics militants marxistes leninistes que, en el seu moment, es van oposar fins i tot a l'eurocomunisme del PSUC, ara englobat en ICV. Vet aquí una explicació.

Paradoxes de la vida, uns que a finals dels vuitanta encara s'oposaven a conservar els camins i les fonts, van passar del roig al verd. D'altres que amagaven davant les seves bases el fet diferencial català han fet el pas del roig a l'estelada.

Benvinguts uns i altres a la sostenibilitat ambiental i al camí cap a les llibertats nacionals. Sí, sí. Però, com diu en Duran, no siguem beneits!

Per veure la carta clickeu a No siguem beneits!