No dubto que el desaparegut Adolfo Suárez va fer en la Transició el que creia que havia de fer, i a més ho va fer força bé tenint en compte el balanç del seu mandat.
Ara bé, el fet que la seva UCD, concebuda des del poder, acaparés en exclusiva l'espai electoral centrista a Espanya, i que fins i tot el professor Joaquín Ruiz Jiménez, líder natural del centre ideològic, i que encapçalava la federació de partits de l'equip de la Democràcia Cristiana, es quedés fora el 15-J del 1977 de les primeres Corts de la democràcia, va ocasionar un buit que encara no s'ha omplert.
Només al País Basc i a Catalunya, el component nacionalista de les opcions de centre va evitar-ne també la desaparició i va afavorir la posterior recuperació. Després, des de la inevitable disgregació de la UCD, molts espanyols deambulen de la dreta a l'esquerra, i viceversa, i els catalans ens hem cansat buscant durant dècades un interlocutor que, format en el personalisme comunitari, no ens consideri només una qüestió de vots. Sí, Sí.
Per accedir a la carta aneu a l'enllaç UCD, danys col.laterals
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.