Molts hem estat conscients de ser nació, que Espanya era un invent i la seva capital un despropòsit, hem patit resignadament els dèficits a conseqüència de l'espoli fiscal i els continus atemptats a la nostra identitat, la llengua i la cultura. El procés de recuperació de la democràcia primer, la solidaritat després i a alguns fins i tot l'esperança de canviar el nostre paper dins l'Estat, ens ha portat a una connivència d'estira-i-arronsa amb aquest statu quo.
Després dels fiascos de l'Estatut, del pacte fiscal i les nul·les expectatives d'avançar cap a una fórmula confederal, alguns, des del nostre personalisme comunitari, sense ànim de renunciar a ser el que ens sentim i amb la convicció de fer, també en aquest moment, el que és millor pel benestar i dignitat del país, d'una manera natural formem part dels milers de catalans que, des de la societat, som on hem de ser: col·laborant per l'èxit de la iniciativa de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) amb la Via Catalana cap a la Independència.
En qualsevol cas, la vida és dinàmica i després, des de la nostra sobirania, en calma, podrem considerar de tu a tu, si volen, les seves peticions de confederar-se. Però ara, fem via.
Podeu accedir a la carta clickant aquí
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.