Dilluns 29 de juliol, els helicòpters sobrevolen Vallirana, xuclen aigua de la piscina olímpica per remullar el bosc cremat a l'entorn de Vallirana Park i Selva Negra. Aquest matí hem acompanyat veïns, gent gran, que patien per com trobarien casa seva. Tot plegat ha quedat en un ensurt, el foc està estabilitzat, no s'ha cremat cap casa i sobretot ningú ha pres mal. La promptitud en l'actuació dels bombers amb gran suport aeri ha estat cabdal en el desenllaç d'aquest episodi.
Moltes famílies van comprar una parcel·la en una urbanització, no pas en un barri com tossudament repeteix l'alcaldessa, per l'entorn arbrat, i viuen pràcticament dins d'aquest bosc. En el cas de Vallirana, principalment un bosc de pi blanc molt piròfit i amb un sotabosc espès i força brut. L'home féu desaparèixer l'alzinar natural existent en el paisatge primitiu.
Ja ho vàrem fer notar a l'incendi de Maçanet, més enllà dels preceptius 25 metres de franges de protecció: cal una reordenació de l'arbrat de les parcel·les amb espècies més agrícoles o de jardineria amb menys manteniment del sotabosc i sobretot menys perjudicades pel foc, les ventades i les nevades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.