SET TREBALLADORES MUNICIPALS A L’ATUR. MENTALITAT COMPTABLE, AMORTITZACIÓ DE PERSONES ?

El curs passat, en ple creixement de l’atur, l’alcaldia de Vallirana va apujar substancialment les tarifes de les llars d’infants municipals. Resultat: baixada de matricules i, en conseqüència, tancament del Qui-qui-ri-quic, una de les tres llars d’infants municipals

Pel curs vinent, ho anuncien a la web municipal a tot titular, “Les dues llars d’infants municipals continuaran obertes per el curs 2013-2014” i “es mantenen les tarifes”.

Presumeixen de fer una aposta per la qualitat, un cop més “dime de que ...”, mentre ens volen fer creure “que lamenten haver de fer una reorganització del personal i que valorades les opcions han amortitzat per causes objectives els llocs de treball excedents”.

Que no tornarem a primers de segle, que la construcció no despertarà en anys, això ja ho hem après, però tenim un problema afegit quan falta ambició per liderar, quan per falta de projecte, de port a on arribar, no es té el coratge per defensar, més enllà de rendibilitats mal enteses, la continuïtat de politiques en favor de les famílies, de l’educació etc.

Si a sobre el procediment d’amortització del que parlen s’ha fet de forma barroera, com si es tractés d’unes màquines que han quedat obsoletes, sense un mínim d'humanisme, sense tenir en compte que són persones que durant quatre, sis, vuit, deu i fins i tot més de vint anys, han educat i els hi hem confiat els nostres fills. Unes persones que any rere any, fins ara, en horari no lectiu, s’havien anat posant al dia en tot allò que podia beneficiar la seva feina. El problema es més complex.

Ells són el problema, amb una mentalitat comptable en grau excessiu, incapaç de conservar, potser perquè des de la seva manca de valors no tenen res a conservar i, a més a més, la seva més que demostrada nul·la capacitat pel consens i diàleg han creat en aquest cas un estat de menyspreu a tot el col·lectiu d'ensenyants i auxiliars de les llars d’infants municipals que ha hagut de patir amb les seves famílies el suspens i la incertesa d’una decisió comunicada un dia però no concretada, quan ells ja tenien el desenllaç decidit.

Una decisió que a partit d’una valoració si més no interessada i per tant qüestionable deixa a l’atur a set persones, tres mestres i quatre auxiliars.

Estem en temps, des de la nostra radicalitat, de ser conservadors de tot allò que ja havíem guanyat.