Per acomplir objectius, t'has d'arremangar. En el procés cap a la consecució de les nostres llibertats nacionals, el president Mas, sorprenent a molts, però seguint l'estel que la ciutadania enlaira, va iniciar una via de difícil retorn, amb molts entrebancs, com va advertir des del primer moment. “No serà un camí fàcil. Ningú ens regalarà res, se les empescaran totes”, i així ha estat, ja ho sabíem. D'altra banda, les coses no sempre surten a la primera, ni a la segona. Cal respondre amb serenor als afronts, i amb il·lusió, sense defallir, i amb habilitat per superar els obstacles.
Ara, quan la impossibilitat de continuar, si més no per qüestions logístiques, aturava el procés, i obligava a buscar una alternativa, l'enginy del president per driblar l'adversari real, amb una fórmula que permeti votar el 9-N crea recel entre els que fins ara semblava que compartien aquest primer objectiu. L'escenari de consens s'ha esquerdat.
Tot plegat, força contradictori. Però estem de sort, el president Mas ha demostrat que té la tenacitat que li permet no tan sols aguantar els cops, sinó que és capaç d'absorbir l'energia que provoquen i transformar-la en positiu, amb elasticitat per evitar el trencament. I ara estem en aquest escenari, que estic convençut que sabrà gestionar. Un esforç que hem de fer entre tots, tots en serem els beneficiaris. De moment aquest diumenge, dia 19, tots a la plaça de Catalunya, que s'adonin que ara és l'hora. L'hora de ser-hi tots. Sí i Sí.
Podeu seguir la carta al següent enllaç 9-N. Mas, tenaç
Josep Alemany i Rigol
Vallirana
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.