A mesura que la qüestió de la sobirania de Catalunya va adquirint,
pel suport popular, una dimensió possibilista, apareixen especialistes,
professors i estudiosos que, des d'una visió pragmàtica, ens expliquen
l'escassa viabilitat d'una Catalunya independent. En no poder, més enllà
de l'atzucac circumstancial inicial, defensar arguments econòmics,
l'única conclusió que acaben esgrimint es que només des del pacte amb
Espanya ens en sortiríem.
Descartada, per evident, qualsevol
possibilitat de separació amistosa, segons el parer d'aquests entesos,
estaríem atrapats fins que, des de les Castelles, un dia, de bon rotllo,
ens proposin, per exemple, una via confederal i renunciïn a l'actual
espoli fiscal. Però, és realista aquesta esperança, quan ara ni es
molesten a enredar-nos via pressupostos i s'afanyen a transmetre que
tenen la paella pel mànec i son els amos del nostre destí? Benvingut el
pragmatisme als debats, però, si us plau, necessitem solucions, no
esperar la setmana dels tres dijous.
Us deixo l'enllaç a la carta La setmana dels tres dijous
Això és el que heu de dir-li a qui tu saps. Aquest és un comentari retòric per què n'estic segur que ja li ho heu dit. El que, sincerament, no n'estic segur és que us hagi fet cas. Podríem dir que, ara i avui, és un problema?
ResponEliminaHola Antoni,
ResponEliminaPuc estar d'acord amb el teu comentari. Vull creure, però, tal i com vaig escriure a la carta el mateix 23/9 en resposta al'article "Ara consult! Després...?" que "Saber quan arribarà el moment d'inflexió amb Espanya és la incògnita que (qui tu saps), encara des de l'esperaça, no enuncia. Alerta (qui tu saps) !!!"
Permetem també a mi mantenir l'esperança en que tot plegat serveixi per posar encara més en evidencia les impossibles solucions amb l'Estat i això permeti sumar noves adhesions a la causa. No crec per altres bandes es eprdin suports en aquest recorregut. Molt fluixos haurien de ser.