Cada dia, al aixecar la persiana, ho té al seu davant: la imatge d’un
paisatge estripat des de fa ben bé deu anys per les màquines que
preparaven la boca oest del túnel de la variant de la N-340 al seu
pas per Vallirana. És la visió d’una degradació del territori que ha
esdevingut crònica sobretot des de fa dos anys, quan, encara amb el
govern de Zapatero, les màquines que esperaven en va la sortida de la
tuneladora i havien de suavitzar l’impacte de la ferida oberta a la
muntanya van abandonar per tercera vegada les obres, en aquesta ocasió
amb l’excusa de la crisi.
Per això no ha d’estranyar que davant
del president Rajoy, al ple del senat, el senador Josep Lluís Cleries
exposés el cas concret de Vallirana, que coneix i pateix des de fa un
quart de segle, per criticar l’incompliment de l’Estat amb Catalunya.
Llàstima
que el president espanyol, en la seva línia, es posés a la defensiva
volent fer creure les bondats del govern de l’Estat amb Catalunya i
negant l’evidencia.
Gràcies, company, sortirem del túnel. Ens en sortirem!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.