Pel Pilar, cent anys després de la seva fundació, va desaparèixer la marca Caixa Penedès, la gestió bancària s’ha integrat en un grup bancari català, de moment, i una fundació social prendrà el relleu de la seva obra social, diuen.
Amb l’abscència de la caixa de Vilafranca s’acaba amb una tradició d’estalvi sorgida del territori, al qual revertia els seus beneficis dinamitzant la seva economia i patrocinant diferents necessitats socials i també culturals, objectiu principal per la que van ser creades les caixes.
De moment s’ha desendollat aquella energia que, mentre el poble dormia, anava omplint de monedes la guardiola de neó situada al terrat de l’oficina del Carrer Major i les primeres conseqüències ja han arribat: s’ha tancat el casal d’avis i enguany l’Ajuntament, després de gairebé quaranta anys, no ha convocat el premi de poesia Josep Maria Lopez Picó, patrocinat de sempre per la que va ser la primera caixa local.
Més enllà de la pocavergonya d’alguns alts dirigents, vull agrair com a valliranenc, la sort d’haver comptat amb la implicació de la gent, directors, delegats, caps i empleats de Caixa Penedès, alhora de tirar endavant iniciatives en favor del benestar i progrés de la ciutadania, complicitat que no trobàvem enlloc més. "Fue bonito mientras duró".Gràcies. Hem de trobar un nou model substitutiu, aviat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.