L'Ada Colau, guanyadora de les eleccions a Barcelona, té tot el dret, i el deure, de passar comptes amb el president Mas per tal que la Generalitat pagui el deute que té amb Barcelona. Els mateixos drets i deures que qualsevol dels alcaldes i alcaldesses d'ajuntaments creditors de la Generalitat.
Dit això, que les primeres declaracions de la nova electa barcelonina fossin per exigir aquest deute em va semblar, si més no, precipitat, per no dir premeditat.
Que en circumstàncies com les actuals, els diferents governs, Generalitat, diputacions i ajuntaments, independentment del seu color, cooperin per fer més passadora la situació, només té un beneficiari: la ciutadania. Integrats tots en un mateix entorn indestriable: la Catalunya ciutat, on creixem, estudiem, produïm, comercialitzem, gaudim i patim, en definitiva, on vivim.
I en aquest entorn, Barcelona és capital. A més, en un estat on les lleis locals encara emanen d'una època en què només les ciutats tenien l'obligació de donar serveis, i la hisenda, no només la derivada dels recursos de l'activitat econòmica pròpia, sinó especialment el repartiment de participació municipal en els ingressos de l'estat, premia de tal manera les ciutats que aquestes poden rebre, per habitant, quatre i cinc vegades més que la mitjana de les altres poblacions, és principal mantenir des del cap i casal una actitud de Barcelona país.
La commemoració enguany de l'Any Coll i Alentorn ens pot servir per destacar la importància d'entrar als ajuntaments sense idees preconcebudes: “En cada moment i en cada lloc hem de fer el que sigui millor per a aquell moment i per a aquell lloc.” Lliures de dogmes i prejudicis. I amb un compromís ferm amb el país.
Endavant, Barcelona, i visca Catalunya lliure!
Vallirana (Baix Llobregat)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.