VALLIRANA N-340, COINCIDÈNCIA.

A la carta “Més lent que el TAV a Catalunya?”, (10/03/2014) en Bonaventura Bosch de Sant Joan Despí, aprofitava que ”per enèsima vegada es torna a remoure el tema”, i feia referència als greuges en infraestructures que patim a Catalunya per part dels diferents governs de l’estat, destacant les tres dècades d’incompliments de les obres de la variant de la N-340 al seu pas per Vallirana.

Coincidia amb Josep A. Duran Lleida, que en l’últim “debate del estado de la nación” va citar expressament “la famosíssima Variante de Vallirana” quant enunciava el dèficit històric d’inversions de l’Estat a Catalunya.

I és que per en Bosch, com a usuari de l’única carretera, lliure de peatge, que per l’Ordal comunica la regió metropolitana amb el Penedès, i també per en Duran Lleida, que, com a president del grup parlamentari de CiU em va dir no fa pas tant, “aquesta carretera teva l’hem salvada set o vuit vegades”, aquest retard no és un cas qualsevol, la variant de Vallirana és una vergonya d’estat !!.

Però Vallirana no es un cas aïllat, als sempre referencials del corredor mediterrani, accessos al port, desdoblament N-II, etc. n’hi hem d’afegir d’altres, com el baixador de Renfe de Premià de Mar, versió ferroviària amb més de vint anys d’incompliments a pesar de disposar de projectes pressupostats, la famosa “partida Sánchez Llibre”, que el diputat del Maresme, aconsegueix, amb tenacitat, introduir cada any en els comptes de l’estat.

Bosch, Duran, Sánchez, companys, sortirem del túnel, ens en sortirem. Sí, Sí.