La sentència previsible de l'Audiència d'A Coruña pel chapapote del Prestige és el resultat del judici d'una responsabilitat jurídica, sempre posterior als danys i, per tant, vista des de l'ètica conseqüencialista. I des d'aquesta lògica arriba on arriba: no n'identifica els responsables. Més enllà de la decepció per aquests tipus de resolucions, que no dubto que estan emparades en el dret, em preocupa la manca creixent entre les empreses i administracions -massa ocupades a salvar legalitats- d'una ètica deontològica, d'una responsabilitat moral de les persones, cadascuna des de la feina que tingui encomanada, que cuidi, i pateixi, perquè les seves accions o inaccions no puguin representar un risc. En cada cas algú ha de portar el barret de responsable.
Quan cau un aiguat, un responsable moral no pot continuar dormint perquè tingui tots els informes tècnics i legals que l'eximirien de qualsevol compromís. S'ha d'assegurar, a més, que la piràmide de responsabilitats ha estat activada en tots els nivells i que els embornals funcionaran.
Si aquests embornals no engoleixen, ha de vetllar perquè s'activin solucions de desguàs alternatiu. Si no, s'enfonsen ponts i correm-hi tots.
Quan cau un aiguat, un responsable moral no pot continuar dormint perquè tingui tots els informes tècnics i legals que l'eximirien de qualsevol compromís. S'ha d'assegurar, a més, que la piràmide de responsabilitats ha estat activada en tots els nivells i que els embornals funcionaran.
Si aquests embornals no engoleixen, ha de vetllar perquè s'activin solucions de desguàs alternatiu. Si no, s'enfonsen ponts i correm-hi tots.
Podeu anar a la publicació clickant a Sentència del 'Prestige'
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.