EUROPA FA JUSTÍCIA, ANEM-HI

L’impotència amb que un surt de les reunions de la comissió local pels desnonaments te avui, amb la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, un punt d’inflexió. Diuen que “ha passat el que havia de passar”, però ha fet falta una gran lluita i esforços personals generosos d’un advocat per vèncer les resistències dels bancs i tombar la llei Hipotecària espanyola.

Si fem un paral·lelisme, que no amago “interessat”, aquesta resolució ens indica també un itinerari en el contenciós entre Catalunya i l’Estat. No és impotència el que hem vingut acumulant davant els continus despropòsits de l’Estat ? Al final, ves a saber quan, no direm allò de “s’ha fet justícia”? Les sentències del TC i les continues agressions del govern de l’Estat no resultaran contraries al dret de la Unió?

Es tracta, doncs, amb celeritat, de sumar molts esforços, també dels que des del dret siguin capaços de fer camí cap els tribunals europeus perque la resolució no arribi massa tard per a milers de ciutadans, molts joves, que es veuen obligats a abandonar casa seva, desnonats i sense expectatives, en una Catalunya en crisi però a més hipotecada per l’espoli a que la sotmet l’Estat.