Si fem un paral·lelisme, que no amago “interessat”, aquesta resolució ens indica també un itinerari en el contenciós entre Catalunya i l’Estat. No és impotència el que hem vingut acumulant davant els continus despropòsits de l’Estat ? Al final, ves a saber quan, no direm allò de “s’ha fet justícia”? Les sentències del TC i les continues agressions del govern de l’Estat no resultaran contraries al dret de la Unió?
Es tracta, doncs, amb celeritat, de sumar molts esforços, també dels que des del dret siguin capaços de fer camí cap els tribunals europeus perque la resolució no arribi massa tard per a milers de ciutadans, molts joves, que es veuen obligats a abandonar casa seva, desnonats i sense expectatives, en una Catalunya en crisi però a més hipotecada per l’espoli a que la sotmet l’Estat.
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina