Debat reial. Des de la distància emocional

Des de la distància emocional que com a patriota català el tema de l'abdicació reial em produeix, però tanmateix davant la impossibilitat de blindar-me del debat mediàtic imperant, considero la inhibició de les forces polítiques catalanes, en el tràmit parlamentari de la successió, com l'opció més escaient. Els espanyols tenen tot el dret a decidir ells sols el seu model d'estat. Dit això, i també des de la tranquil·litat de no jugar aquesta partida, però en la línia que el que no vull per a mi ni per als meus no ho vull per als altres, des de l'empatia, si fos l'hereu de la “corona”, m'agradaria tenir la llibertat emocional necessària per valorar, per què no?, la no-acceptació de l'herència.

Acceptant aquesta possibilitat, el príncep, que suposo atent a les noves sensibilitats de la ciutadania i fugint d'interessos partidaris cada dia més obsolets, té la possibilitat de posar-se a disposició del seu poble i demanar que sigui aquest qui decideixi el model de futur. I qui sap? Podria ser el primer rei referendat. No fer-ho el predestina a una precarietat constant.

I mentrestant aquí, sense haver de patir, que se sàpiga, per una opció monàrquica, podem anar avançant en la proposta de quina tipologia de república ens convé, presidencialista (Estats Units), semipresidencialista (França), parlamentària (Alemanya), etc.

Tampoc en faria un problema, a la nostra manera, amb un president elegit pel Parlament i un conseller en cap ens en sortiríem. Sí i sí.

Consulteu aquí la carta