Varem agafar l’estelada
i a la Plaça Urquinaona ens varem afegir a la manifestació
del primer de maig convocada pels sindicats majoritaris del país.
Salutació a gent de Vallirana, avancem a poc a poc Via
Laietana avall i anem veien coneguts de la política desfilant
entre els sindicalistes. Arribem fins a la Plaça de la
Catedral on hi havia una tarima amb el lema Contra la pobresa
laboral i social. El sol m’escalfa la closca, amb la nostra
bandera hem quedat blocats entre els qui porten estendards de CC.OO i
els que n’aixequen de la UGT, cap problema, comencen els dos
parlaments, to “mitinero”, crits de suport quan el primer
secretari general cita a cadascuna de les empreses en conflicte i
quan es queixa de les reformes laborals i les desigualtats i
s’exigeix una reforma fiscal.
Subscric gairebé
el 100% de les demandes, des de la tribuna sindical surt una proclama
abrandada a favor de la immersió lingüística, fins
i tot el Secretari General de la UGT ens ha convocat a tots al 14 de
Juny a una mani de SOM ESCOLA. Coincidència entre els dos
oradors fent una crida a la participació dels treballadors a
les properes eleccions europees i dret al decidir, que el poble pugui
fer sentir la seva veu, un dret a decidir que “a vingut per
quedar-se”. Acabem cantant Els Segadors, primer però ha
sonat La Internacional.
Ens acostem a la
capçalera, Josep Maria Álvarez salta de la tarima, el saludem
i el felicito per la seva intervenció. “Ens en sortirem
.... en lo social i en lo nacional” .
De tornada cap a casa els
explico als meus fills el canvi que en la qüestió
nacional han experimentat els dos sindicats grans, tot ha passat en
català, impensable els anys setanta quan estava afiliat i era
representant sindical d’aquell SOC, Solidaritat Obrera de
Catalunya, sindicat català i minoritari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.