SOBIRANIA A CARRER OBERT, UNA NOVA DIMENSIÓ. Carta publicada a EL PUNT AVUI el dimecres 15 de Gener del 1014

“Ah!, està bé”, ens deia molta gent aquí Vallirana quan els hi acabaves d’explicar l’ús que es faria de la seva signatura: primer fas una petició al Parlament perquè faci tot el possible per poder celebrar la consulta i, si l’Estat no ho permet, que aquesta petició sigui un vot favorable per declarar la independència.

La veritat és que els integrants de les meses de recollida de signatures, organitzada aquest cap de setmana per l’ANC, no ens hem avorrit; si et torbaves, ja es feia cua.

A més, la campanya a carrer obert ha significat una bona manera de contactar amb una dimensió desconeguda, amb ambients i famílies més enllà dels cercles més habituals del catalanisme.

N’hi havia que venien exprés a buscar la paradeta, però la gran majoria era gent que passava per allà perquè anava a comprar, al camp de futbol, a correus, i el diumenge a missa, a passejar ... Uns s’acostaven, d’altres (no tants) miraven cap un altra banda. Uns acceptaven que els expliquessis què hi fèiem allà, i d’aquests, la majoria demanava omplir la instància i, a més a més, donava voluntàriament un euro -si, si, un euro- per finançar la campanya. Els altres, amb educació, feien un gest com de disculpa i declinaven l'oferiment d’informació i, uns quants, quan acceptaven parlar-ne, treien l’argumentari de la por. Només un va marxar renegant de la pàtria, l’excepció que confirmaria la regla.

En qualsevol cas, després de mig segle d’activitat vinculada al país, tinc la percepció de la gran evolució i transversalitat de l’actual moviment sobiranista que entre tots encara hem d’anar eixamplant si volem garantir un final feliç. Sí i Sí.